United States or Sint Maarten ? Vote for the TOP Country of the Week !


Trobava tot fent via joves pagesos, forts i sapats; robustos com roures, i al donar-los el «Déu te guard», sentia en son cor tal horror al misteri, al no ésser, a lo de més enllà, que de bona gana els hauria demanat amb llàgrimes als ulls una caritat... d'una mica, una miqueta, per petita que fós, d'aquella vida que rumbejaven... I ells s'allunyaven cantant i rient, esmerçant-la, aquella vida, en jocs i corredisses, sense sisquera adonar-se'n!...

S'han cuit ells el dinar i l'han fet massa salat... Bona senyal!... El jove deu ser capaç de fer un dinar; deu esguerrar-lo per gallarda ignorància d'aquest art, propi de dones, i deu tenir la valentia de menjar-lo encara que salabregi una miqueta massa. La joventut és imprudència, passió, força, temeritat... Ai! Massa poc que en queda, després, de tot això.

Ja veuran, esperin una miqueta. El senyor Aleix desapareix i al poc temps se sent xiular un canti que es buida i comença a rajar, d'entre dos trossos de suro, un rajolinet com un fil d'empalomar. A tot això el temps passa; els nous convidats empenyen per entrar. La senyora de la casa ja no sap quina conversa tocar per entretenir als que esperen.

Aleshores se'n va a l'altre cap de taula i reprèn el treball amb més fúria que mai. I, al veure'l tan adalerat, els obrers de la fàbrica li diuen afectuosament: -A Maria, senyoretReposi una miqueta que així, com així, tampoc se n'ho ha d'endur a l'altre món! I ¿sap que aconsegueix amb tant de treballar? ¡Doncs que als seus anys sembla vostè més vell que Don Pasqual!

-Ah! Lo que és jo, tampoc m'hi he volgut ficar, per això mateix que vostè diu. Però l'altra tarda, la veritat, no me'n vaig saber estar, i li vaig tirar dues o tres indirectes a la seva dona. «-Escolti: el meu sogre va morir de lo mateix; la matonera de la cantonada de ca els pares també ho va tenirUna no és cap bèstia, i em sembla que hi pot entendre una miqueta.

A fe que jo no dona de disbauxis; perquè, la vritat, una sempre s'ha criat amb la regleta; però, francament, en lo fort de la calor, sempre, quatre tallets de tomàtec i, ara la tallada de meló, ara la miqueta de la fruita... vamos, m'agradava: i al pensar que avui... -No me'n parli, que m'hi torno boja i ja no a on girar-me.

-Bah!... Si tinc d'ésser-li franc, jo sempre en dubto una miqueta, d'aquestes follies de les dones del poble pels senyors... Quan va de sobre a sota o de tu a tu, es a dir, quan no s'hi va a guanyar res, sinó a empatar o a perdre, és únicament quan s'hi pot posar fe en els afectes... -Si s'hagués pogut casar amb l'altra, entre els cabals de vostè i la influència del sogre ¿què no n'hauria fet de la casa Banyoles?