United States or Western Sahara ? Vote for the TOP Country of the Week !


En Magí sentia tota la tortura de l'esglai i de la solitud... estava neguitós, veient que passava el temps i no se li acudia cap remei per a estroncar aquella tragèdia desoladora... -Pot ser que tenia raó el senyor Ramonet... allò era un atac d'aquells que va parlar- los; i per la pensa confosa del moliner creu

I va semblar que s'ho hagués gastat tot el borriquet, amb aquella galopada de trenta passes. Va quedar tant abatut!... El seguia de tant mala gana al moliner, camí del poble, que l'un estirant endavant i l'altre endarrera, el ronsal tivava més que una corda de guitarra.

Allí mateix li va perdre el respecte el moliner: -Oixque! li crid

Allí va costar poblet i santes creus de fer-lo entrar a la cort. No hi havia forma de lograr-ho... semblava que hi tingués repugnància a enquibir-se sota teula; i quan moliner i molinera, suant com a negres, ja quasi el tenien a dins, tombava el cap, amb aquella mirada trista guaitava fondament la fresca verdor dels arbres que ombrejaven la bassa, guaitava més enll

-Magí! va cridar una veu de dona; i van sentir-se passes, i del sostre va caure una polsina blanca. El moliner va pujar l'escala de fusta com un llamp. Després va passar un altre estona llarga. El goç s'estirava, el gat canviava de positura i el molí seguia mormolant.

-, Joe: podeu fer de Frare Tuck, o de Much, el fill del moliner, i aporrinar-me amb un garrot de dues mans; o jo seré el Xerif de Nottingham, i vós sereu Robin Hood una estoneta, i em matareu.

Damunt d'una roca el pastor va agafar-lo, com un morent. Anava ressolant, ressolant i tenyint de sang l'aigua misteriosa del gorg Blau. -Necessitat! Necessitat! correu! veniu! El moliner ho ha sentit. Surt a la finestra i sent els crits de part del gorg.

Allavors encara li llustrejava un xic aquell pel gris; encara no li costava gaire de doblegar les frontices del seu cos... i fins quan el moliner se'n va emprendar, al fer les proves per a la venda, va galopar amb tal aire de despreocupació, que bitllo, bitllo, el bon home va pagar el que li demanaven i se'l va emmenar, ben segur d'haver fet una bona adquisició.

Va agafar el noi, un cop vestit, i va mostrar-lo a totes les noies, als homes, al gos quissoi, al gat i fins a la poltra i la somera. -Tu, Nana... aquí tens l'altre moliner... cal que el creguis, i la somera va mirar per la finestreta de la cort fosca, amb ses nines plenes de claror.

La masovera ha caminat una mitja hora acomboiada amb la cosina del Zidro, casada a Castanyet, i dues altres dones. Tot fent camí, han parlat del mal de melsa de les ovelles, del xarampió de les criatures, de la puja del petroli, del plaga del moliner que intentava emmelar una pubilla, i del sermó del vicari. Després, la Francisca ha marxat sola.