United States or Hong Kong ? Vote for the TOP Country of the Week !


Creguts que era veritat el que deies, te'n vas endur tants d'homes a combatre al teu servei i a sotmetre't un imperi que val, no trenta talents, la suma que aquests ara com ara calculen que se'ls deu, sinó infinitament més. Doncs , aquesta confiança que se t'ha tingut, i que t'ha valgut un reialme, ara te la vens per aquesta suma.

Mira la corona menjada dels corcs, i, si el seny piadós, sent que llisca una tristesa al seu somriure. Dormiu, o morts! La Lluna us recorda, la Lluna envia ses fredes esplendors, nit a través, cap a vostre reialme silenciós, damunt el qual penja la corona de fusta».

Hi ha un ocell així en mon reialme, i, encara més, dins el meu jardí, i mai no n'he sentit parlar? Ara vegeu! Haver hagut de descobrir-ho en un llibre! Aleshores crid

Una d'aquestes estava assabentada de tot el que es referia al príncep: també ella havia vist la festa del navili; sabia d'on havia vingut el príncep i on queia el seu reialme. -Veniu, germaneta- digueren les altres princeses. I, tot estenent cada una els braços damunt les espatlles d'una altra, s'alçaren de l'aigua en llarga cadena, justament davant del palau del príncep.

No anàrem pas del tot al reialme inconegut de les ombres, sinó rectament a la barca dels tres vells homes respectables que pescaven amb canya. Del bell antuvi, no vam saber el que havia passat, perquè la vela ens privava de veure-ho; però després, per la mena de llenguatge que trenc

-En esperit... -En esperit. Benaventurats els pobres en esperit, perquè ells... ells... -Llur... -Perquè llur. Benaventurats els pobres en esperit perquè llur... és el reialme del cel. Benaventurats els que ploren, perquè ells... ells... -Se... -Perque ells... a... -S. e... -Perquè ells essa e ... Oh! No què és, això! -Seran! -Oh! Seran!

-Gràcies, gràcies! digué l'emperador. -Ocellet celestial, us conec! Us havia bandejat de mon reialme; i vós, tanmateix, heu foragitat amb vostre encís les males visions que eren al voltant de mon llit tot fent la cantadissa, i heu llevat la Mort mateixa de mon cor! Còm podré mai donar-vos-en la paga?

-Diuen que aquí hi ha un ocell molt meravellós, rossinyol de nom- digué l'emperador. -Diuen que és millor que qualsevol altra cosa de tot el meu reialme! Ves, jo mai no n'havia sentit parlar. -Mai no he sentit que se'n fes esment- digué el cavaller de servei. -Mai no ha estat presentat a la Cort.

Però el pobre pescador que havia sentit el rossinyol de bo de bo, digué: -Sona molt bonic, i és molt semblant al de bo de bo; però hi manca alguna cosa, no quina. El rossinyol de bo de bo fou bandejat del reialme.

La petita vela es destacava sobre el cel purpuri; el crepuscle queia, embolcallant la terra de tints d'arc de Sant Martí. Darrera nostre s'estenia la nit. Nosaltres semblàvem els cavallers d'una antiga llegenda travessant un llac misteriós, menant envers el reialme inconegut de les ombres el grandiós país on jeu el sol.