United States or Estonia ? Vote for the TOP Country of the Week !
La lluna!... En tots temps els enamorats l'han contemplada amb simpatia: en tots temps han parlat, en vers i en prosa, d'un llaç secret existent entre ella i llurs sentiments.
S'ha de tenir en compte que l'alemany és extraordinàriament sentimental i fàcilment influenciat per les seves dones. D'ell es diu que és el millor dels enamorats i el més dolent dels marits, cosa que ha estat culpa de la dona: un cop casada no fa més que allunyar d'ella tot el que sigui poesia: en té prou amb uns espolsadors per a llançar-la de casa.
Cada cop que baixava a ciutat, que era molt poques vegades, emprenia el viatge amb la intenció fermíssima d'anar a visitar al famós poeta; però com era tan feble d'esperit, no gosava a realitzar el propòsit. Tot el més a que s'arriscava era a fer com els enamorats vergonyosos: contemplar des de fora la casa a on habita la princesa dels seus amors.
Bé li tenia don Eudald a en Montbrió entre cella i cella, acusant-lo fins de trastornador de la cosa pública; però encara no ho sabia tot, i tros que se'n faltava. Poc sospitava ell que la més trastornada per les maniobres del jove era, de moment, sa pròpia filla. És veritat que els dos enamorats no havien entrat encara en el període de les intel·ligències expresses; però tàcitament estaven prou convençuts de les mútues intencions, com convençudes n'estaven ademés altres persones que jutjaven per lo que veien. Les mateixes mosses cosines d'ella, capitanejades per l'enfutimada Loreto, no s'amagaven pas per a donar-ho a entendre, complaent-se en comprometre'ls, deixant-los aislats en quant l'ocasió es presentava i entonant a chor aquella cançó que diu: L'aureneta i el pins
I et desoles, i vas de corcoll i crides i plores! Vet aquí... així són els enamorats! Espera't, espera't, i si Orchel es aquí, encara, ja veuràs! David obrí la porta tot cridant pel corredor: -Katel, és aquí Orchel? -No, senyor David. Aleshores, va tornar a tancar. Fritz semblava una mica refet del seu desconsol. -David- digué, -em tornes la vida.
Ella. -Ola, bé de Déu! La mare. -Ai que bé t'està, aquesta levita! La gent. -Mai dirien qui s'ha casat... Fulano. -Ai, ai! Sí? -Els trobo molt sovint i mai els he vist dir-se una paraula. -Vegi! Què m'arriba a dir! ¡Tan enamorats que estaven! Sembla impossible! -Ai, Senyor! Tot passa, en aquest món! -Ja ho pot ben dir... -Ja té raó... -Oi, que és ben cert!...
Tenien el costum de donar un tomb fora vila tots els dies de sàbbat ; es passejaven de bracet, com a joves enamorats, i cada vegada David deia a la seva dona: -Sourlé, quan veig aquesta verdor, els blats que es gronxen i el riu que llisca a pleret, això em rejoveneix; em sembla encara que et trec a passejar, fa vint anys, i alabo al Senyor donant-li gràcies.
Sí: les nostres ànimes han nascut per estimar-se... Després d'aquest diàleg curtíssim, els dos enamorats han quedat sense paraula. En Melrosada voldria dir moltes coses, però no sap per quina començar. Senten una gran vergonya l'un de l'altre. Don Gaspar no s'atreveix a abraçar-la.
Paraula Del Dia
Altres Mirant