United States or Djibouti ? Vote for the TOP Country of the Week !
LLORENÇ Y en una nit com la d'avui, Jèssica, la bonica, com una capritxosa, calumniava al séu amant que li sabía perdonar. JÈSSICA Tota la nit us sostindria la contra, si no vingués ningú. Però, escolteu! Sento els passos d'un home. LLORENÇ Qui tant depressa avança, en el silenci de la nit? ESTEVE Un amic. LLORENÇ Un amic! Quin amic? Voleu dirme vostre nom, si us plau, mon amic?
D'aquesta manera ja sé per endavant que no aconseguiré complaure els puristes, ni els rutinaris; però no m'ho proposo pas. ¿Com han de perdonar la meva inquietud aquells benaventurats que creuen que la nostra llengua no ha rebut altres influències estrangeres que les que a cor dolç ha volgut acceptar? I ¿com han de transigir amb la meva desaprensió aquells infeliços puntimirats que escriuen un catal
No l'havia de perdonar, pobra noia! sols que no pogué manifestar-l'hi sinó amb tot l'arrobament de sa fesomia, que pass
-Perdó! Perdó! clamaven moltes d'elles, encara per terra, mentre el cavaller procurava sortir-se del rotllo, tot dient, amb sa habitual tranquil·litat: -Alceu-vos, bones dones, que jo res vos haig de perdonar, ja que a mi en res m'haveu ofès. Els pecats contra el cel, el Rector vos els perdonar
O Déu meu! Quin cor no s'havia de trencar? Nosaltres perdonar el nostre Bisbe! ...De què? Oh, sí, d'allò que sapiguéssim i d'allò que no sapiguéssim, de tot el perdonàvem i de cor el beneíem. I, plens d'una emoció sagrada, ens abraçàrem uns amb altres, cadascú amb el que tenia més aprop; jo, amb un home barba-roig, que m'estrenyé contra el seu pit i m'implor
-Aleshores, disposa't a heretar... va fer un concurrent. -No ho creguis. El meu pobre oncle, dic, el meu ric oncle, m'ha tingut sempre poques simpaties, per a deixar-me tastar del seus milions. An els seus ulls, tinc una tara massa grossa per a que un home com ell me la pugui perdonar. -Una tara... Quina tara?
Jo m'he indignat davant d'aquesta calúmnia que, amb tot, deus perdonar com eixida de cors aclaparats per tots els dolors i pel desamparo en què vivim.
La figura amable de Jesús se'm representà, mirant-se'm d'aquella mateixa manera, com dient-me -Te vull perdonar. Abandona el darrer afany terrenal que et resta, el desig de viure.
-Que m'haguessin clavat una punyalada de mort, ho hauria sabut perdonar, pero... això!... això no té perdó en aquest món ni a l'altre! ¡Les penes de l'infern són massa curtes, per a una dolenteria com aquesta! ¡La meva filla, el cel del meu cap blanc!... El plor l'ennuega. En va procuro aconsolar-la ; en va tracto de dissuadir-la de la seva preocupació: és temps perdut.
Paraula Del Dia
Altres Mirant