United States or Vanuatu ? Vote for the TOP Country of the Week !


I aquell que gemegava, ara ja no diu res; sols la ranera rítmica que a poc a poc s'acaba, se sent a la seva vora. El que anomenava un nom enternidor de dona, sols l'anomena de tant en tant i més baixet. La mort avança invisible, i, un a un, va emportant-se els herois que ha triat per a ella.

No se sent res, la fosca de la nit és tota arribada i el ciri segueix cremant amb més resplendor. A poc a poc una ombra s'acosta agemolida i misteriosa i arriba a les runes i tremolosa crida: -Elena!... Elena!... Sóc En Jani!... ¡Elena!... Deu ésser morta!... Se sent un sospir de pena i un trepig lleu. L'ombra avança entre les imatges trossejades, arriba al Sant Crist.

-, doncs; la vella ens avança de set hores. Caldr

No havien fet quinze estadis, que ja troben morts: fan avançar la saga de la columna fins als primers cadàvers apareguts, i llavors enterren tots els que agafa la línia. Enterrats els primers, la marxa continua, la saga avança de nou fins als primers que tornen a trobar per enterrar, i enterren cadascun en el seu lloc; tots els que abraça l'exèrcit.

Al cap d'una hora ella torna al menjador amb una bata de color crema, pentinada, perfumada, polida de cap a peus; les perles volten la seva gorja. A mesura que el dia avança, la satisfacció domina les petites causes d'enuig. L'Adelaida no arriba a la cordialitat (perquè la cordialitat li és inaccessible), però parla sense reticències, amb estil pla i natural. En Lluci

Quin es el cavall que al retornar d'una cursa fadigosa avança ab la fuga indomptable de la primera embranzida? En tota cosa s'es més fogós corrent darrera d'ella que al fruhirla. Al fill pròdig s'assembla la nau engalanada, sortint de sa badía natal, empesa y abraçada per l'afalagadora brisa!

La infeliç orada avança per l'estret viarany sense ni sols estintolar una , amb el sac abombollat de vent a l'esquena, i les faldilles fuetejant-li per darrera. Porta una mitja a garró, que pot entrebancar-la. Va caminant, caminant... La ratxa se li enduu el mocador del cap, que ve a enganxar-se a prop meu en unes romagueres.

LLORENÇ Y en una nit com la d'avui, Jèssica, la bonica, com una capritxosa, calumniava al séu amant que li sabía perdonar. JÈSSICA Tota la nit us sostindria la contra, si no vingués ningú. Però, escolteu! Sento els passos d'un home. LLORENÇ Qui tant depressa avança, en el silenci de la nit? ESTEVE Un amic. LLORENÇ Un amic! Quin amic? Voleu dirme vostre nom, si us plau, mon amic?

A la plaça del Mercat s'hi són aplegades, entorn d'una gran foguera, les tropes dels barons. Mengen i beuen a desdir, bramen cançons bàquiques, juguen i es barallen, mentre la nit avança. L'abrandament del foc estén estranyes ombres sobre el munt d'armes apilades i les salvatgines siluetes dels soldats.

El saló és gairebé ple. Les dues germanes troben aviat dues colles, que els ofereixen seient. L'Adelaida, com és de llei, resta instal·lada entre les senyores casades; l'Eulàlia entre cinc amigues que no arriben a disset anys: cadascuna al seu lloc. El pianista, jovencell ros que s'engreixa a mesura que avança l'estiu, es posa a tocar el preludi d'una cançoneta francesa.