United States or Eritrea ? Vote for the TOP Country of the Week !


De bon grat, car la petita flama del ciri resultava més sinistra que les tenebres, vaig apagar-la, acotxant-me, altra vegada, cap i tot. I no diríeu mai el bon consol que pot trobar un home, desvetllat durant una nit atzarosa, en oir caure una gota acompassadament, hores i hores, damunt la teulada que el sopluja.

Tanmateix les exigències del dol atuïen o retardaven els efectes d'aquesta trasmudança. Li hauria plagut de tornar a oir una mica de música. No era possible: el veïnat hauria pres la cosa com a irreverència greu. I ell era incapaç de cercar a gratcient un blasme d'aquesta mena. S'acontentà, doncs, amb sospirar prop de l'Angelina i amb comunicar-li el seu irrealitzable desig.

-No, no es això el que vull dir: no li manca res, I, tanmateix... Anava a dir més cosa, quan la porta s'obrí i el vell David entrà. -Ah! ets tu, David! exclamà. -Vina, doncs, i procura explicar a Katel què ve a ésser l'ideal . David, en oir aquestes paraules, arruf

En oir aquestes paraules, la cara se li va fer tota verda, i va dir: -Jo servo l'or! Tu tindràs l'argent. -Si no n'hi ha pas d'argent! vaig cridar. -I, d'altra banda, encara que n'hi hagués, no en voldria: sabeu? El vell, dessenyat amb to ferotge, va començar, aleshores, de voler suplicar-me, de voler enternir-me.

El Pollet amerat de ruixims i suor, en trobar sota'ls peus terra ferma i veure els fanals dels carrers encesos i oïr la remor dels tranvies, feu un suspir de reviscolament, i emprengué son camí fent aquell passet menut, menut, com quan duia coves de peix al mercat. -Aviat hi serem! Ara que som a port! Aviat hi serem! Quin gran recer que era, la ciutat!

Kobus, a força de somniejar, havia acabat tornant a adormir-se, quan el so d'un violí, penetrant i dolç com la veu d'un amic que us fa sentir, després d'una llarga absència: -Vet-me aquí! jo!, va arrabassar-lo del son i li va fer venir les llàgrimes als ulls. Amb prou feines respirava, per a oir millor.

El colpeig cessa, i una veu, que insisteix dolçament, demana, amb mansuetud. -Papà, puc llevar-me? No es pot oir l'altra veu; però aquesta, que continua: -No: fou solament el bany... No, ella no ha pres mal; s'ha mullat... , mamà: jo els diré el que em dius... No: ha estat una avinentesa... . Bona nit, papà.

-Tinc el gust de presentar-vos en Carxofa. En oir això l'hauríeu vist quadrar-se, aixecar la seva m

Dins de l'ermita que el gloriós Sant Antoni dedicada sobre la riera del Biern, disposava's a celebrar la missa de l'alba, que, segons costum immemorial, devien oir els pastors i veïns del comú de Vall de Pedres, abans de tirar les ramades a l'empriu, en la diada d'aquest Sant Patró.

El cavall s'avenia a romandre quiet a estones per tal que poguéssim mirar a dreta i esquerra i oir els noms del que vèiem. Però res més que els noms: tota explicació o descripció la tallava pel senzill procediment de posar-se a caminar.