United States or Ireland ? Vote for the TOP Country of the Week !


Gairebé esbalaïda, me vaig deixar caure sobre el pallet, amb el ventrell adolorit i la gola contreta. Estava tan lassada, que ni habilior vaig tenir d'agenollar-me per a resar la salve.

-Vol dir que confesseu. I ¿què hi fèieu, amb el sac? ¿Resar en el corral del rector Abraham, a les dotze de la nit? -M'explicaré. He estat a casa el senyor Jordan amb un sac de melons, i el senyor Jordan fou molt amable amb mi i em va dir que passés. -I què? -, senyor. El senyor Jordan és un home molt agradós. I després vàrem pendre seient i començàrem xerra que xerra. -Molt .

Després, una horeta de migdiada, en tot temps, i esperar l'hora del correu. Al vespre, resar, sopar i al llit després d'una estona de sobretaula, fins a un altre dia. Vostès creuran que a don Eudald l'avorria aquesta vida.

Els monjos cisterians, en l'abadia corresponent al segle XIII, no duien pas vestits de roba, sinó grolleres túniques amb caputxó. No menjaven carn, ni peix, ni ous; dormien sobre dur i es llevaven a mitja nit per a resar l'ofici. Repartien el dia entre el treball, la lectura i la pregària. Sobre llur vida hi pesava un silenci de mort: cap d'ells no parlava.

-Rellamp ! -Vull dir de la dona del bou! -Ah!... Sempre ne teniu una al pap! -Ja sabeu el que diu la brama; els Sants de missa fan resar i el Sant de les cames trencades, com més mal, més rialles! ¡Jo vull que tots els llombrígols trontollin! -Sempre sereu boig! ¡Que n'haureu vistes de persones malaltes! -A nevades! -Escoltau! ¡quan vos caiga , tornau a passar per astí! Me mirareu la cama.