United States or Croatia ? Vote for the TOP Country of the Week !


En Guim, cada matí anava trico-trico cap a la font bullent d'aigua guaridora que feia vapors com si fos l'alè febrós de la muntanya i l'hivern fonia les geleres i nevades i alçava una nuvolada calenta en l'aire gebrat que la voltava.

Hom ha parlat tot sovint dels braolaments del lleó que rondina, de nit, en la immensitat del desert; però si l'Africa roent, calcinada, plena de pedreny, la seva veuassa tremolenca com la distant rodolada del llamp, les vastes planes nevades del Nord tenen també llur veu estranya, escaient a aquest fatídic escenari de l'hivern, on tot s'endormisca, on ni una fulla no brunz: i aquesta veu, és l'udolar del llop!

-Rellamp ! -Vull dir de la dona del bou! -Ah!... Sempre ne teniu una al pap! -Ja sabeu el que diu la brama; els Sants de missa fan resar i el Sant de les cames trencades, com més mal, més rialles! ¡Jo vull que tots els llombrígols trontollin! -Sempre sereu boig! ¡Que n'haureu vistes de persones malaltes! -A nevades! -Escoltau! ¡quan vos caiga , tornau a passar per astí! Me mirareu la cama.

En Guim a cada cosa nova que veia tenia una gran alegria. Havia vist óssos foscos, de ben negres, de ben blancs, de molt peluts, de més rasclos, de magres, i, quan venien les nevades primeres i En Guim els veia ben «graixuts» pensava tot baixant amb els ramats cap als poblets: ¡A veure si tu vendràs amb jo cap a vila!...