Vostè dina pitjor que a Barcelona, per aquella bàrbara costum de què «a fora com a fora», «aquí de qualsevol modo»; i, abans d'acabar de dinar, ja no pot més de son, de mosques, de burgit de criatures d'altre, i vostè, home panxut, entre mig de la florida i pròvida vegetació, símbol universal, immens i solemníssim del misteri de la vida, vostè es tira a jeure com un fardo i ronca i put a suor, i ¡ni sisquera s'adona de què li ha caigut un sabatot!

I entre la vèrbola de la gent esclaten els bruels dels bous com les notes d'un orgue desafinat, els esquellerincs dels cavalls, que s'esquiven les mosques, lligats als carros, que han dut els animals a fira, i la cridadissa dels porcells quan són agafats pels compradors. L'avi Pelat hi havia dut un ruc petitó i panxut i vell com ell. -I dôs, jo em creia que no es portava bèstia rossam?

Surt el nuvi, després sa mare, tota enternida, el pare panxut i crespat de bigoti, i tots avergonyits, passen de pressa i silenciosos entre els centenars d'ulls que se'ls miren adaleradament per no perdre cap detall de les cares, vestits i joies. ¡Mira la mare, quin vestit tant bo que porta! Quina blonda! Tot és seda! ¡Aquest vestit al menos costa dos cents duros!

que sempre l'escolto amb esgarrifances mentres dura la llarga modulació de l'última nota. Però vostè, home panxut, que quaranta anys ha que acana metòdicament vetes i calicó, o pesa arròs i fideus; vostè que una dona tan janota, grassona i de bon veure, magatzem i pis gran amb aigua viva a Barcelona... ¿com és que va a fora els diumenges?