United States or Dominican Republic ? Vote for the TOP Country of the Week !
Al professor li semblava una mica absurd, tot allò: no s'ho acabava de creure; i en Puntí, amb veu amarga, li deia sempre: -Melrosada, faltant-li la fe són inútils les meves paraules; la fe és essencial. En Melrosada vacil·l
Vaig esperar un dia la comtessa a l'avantcambra i vaig suplicar-li que renunciés a vetllar el comte, però en això presentà, contra la meva esperança, una inexplicable resistència. A desgrat de totes les meves observacions, volgué continuar vetllant el seu pare així com ho havia fet fins a aquell dia. -És el meu deure- va dir amb veu ferma, -i no hi hauria cosa al món que me'n dispensés.
Malcús está condemnat á viure en lo fons de un pou sech, lluny de la vida y de la claror: allí dona voltas y voltas sense parar may y á cada tom se véu obligat á bofetejar la freda y humida paret del pou, exhalant un ay de dolor pel mal que 'n reb á la ma, que li sagna.
SIR ANDREU Mireu, juraria que ve'l jutglar. JUTGLAR Què tal, companys? No haveu vist mai l'imatge del nostre tercet? SIR TOBIAS Déu te guard, ase. Vinga una cançó. SIR ANDREU El jutglar té una bona gargamella. Donaria quaranta lliures per tenir la cama y la veu que té'l jutglar.
Que no es veu un sol marit damunt la terra tan content, tant rioler, de tan bella salut com els concos.
Però es veu que aquesta, alliçonada per son primer amo i preveient que mossèn Joan no tenia hereu a qui llegar-la, tractava, com vulgarment se diu, de fer-se ella mateixa el jaç. Al menys així ho murmuraven males llengües.
I veieren passar el Pollet, peu descalç, duent calces de pescador, i un jaqué negre escurçat i brut, enduent-se'n la Marquesa abrigada amb un mocador fet de pedaços multicolors. Tots van acomiadarse'n amorosament, mentres ella responia amb veu rogallosa i feble, que tothom sentí amb estranya pregonesa entre tantes de remors paoroses: -Adeu! Adeu! veniu a veure'm!... abans que mori!
I ens vam posar a conversar lleugerament, en veu no pas gaire alta, i en veu prou alta, tanmateix, perquè semblés que no escoltàvem. En Puigrafegut, amb la testa decantada, amb els braços atuïts, deia a Kate : -He de reconèixer que el crec ha estat de la meva lligacama. Heu's aquí la frescoreta.
Jo els veig acostar-se amb pas segur a la pila dels melons, pegar llambregada a ells i a l'home que els ven; obrir-se de cames, amb el bastó sota l'aixella, ajupir-se traient un xic de llengua per un cantó de boca, i adreçar-se al moment amb un meló que fa saltar amb les dues mans. La intel·ligència sempre modesta, es veu brillar en el front del comprador.
De sobte la gentada es va estremir, aprop de la boia hi havia una barca tombada, quilla al. cel... ningú sabia qui l'havia vista... però la veu anava corrent i la gentada començ