United States or Liechtenstein ? Vote for the TOP Country of the Week !


Dalt del cim sonava de tant en tant la trincola de les eugues que pasturaven damunt l'herba curta i humida movent la cua llarga d'un cantó a l'altre amb lentitud augusta.

I com que el sol envaïa a poc a poc la roca, embolcallant-me de xardor humida, me n'anava a fer d'home, és a dir, a cometre petites arbitrarietats a un altre indret. M'ajeia en l'ombra més propera on seguia pensant en coses inútils bo i fent pilots de fullaraca. Després, amb aquest instint incendiari dels fumadors, els abrandava amb el misto de calar la pipa.

Ell que l'havia somiada creienta i bona com ell, i tot somiant, l'havia besada amb recança per por de fer-la impura! Quins plors feia, pobre Ferràn, aclucat d'ulls davant d'aquella estàtua freda, humida, que duia en la mirada el caliu de la pensa potenta de tota una humanitat!... La seva mare amb esglai, va dur-lo a casa el metge. La pobra vídua tenia por que's tornés boig.

Es desempallegava del sarró, la brusa i l'escopeta, i partia boscos a través. ¡O belles i plaents esperes assolellant-me en els fondals de la Trencada, flairant les molses del brucater, oint els tords en l'arboçar, i veient el desesperat Caiman , rauta que rautaràs, grinyolant, esbufegant, queixalejant les arrels que no havia pogut rompre amb les ungles, i etzibant un brollador de terra humida entre les seves potes del darrera eixancarrades!

Muntàrem en la nau. Encara no hi érem, quan al nostre entorn, escampadissa, una boira s'espargí. Era humida i flonja, lleugera com la cendra, flairosa i blanca com un torterol d'aubaïna matinal. Tan espessa era que obturava l'esguard encaradís, i a penes podia veure hom la distància que hi ha de proa a popa. Per espai d'una hora dur

Sentia, però, la garola dels qui li anaven endavant i dels qui li anaven al darrera. Una gran boirada tapava el sol, i una bavor humida feia més penosa l'ascensió de la cinglera. La Francisca ha sentit defalliment: l'escudella de l'hostal devia ser aigua beneita.

En aquell sot del cementiri quedava, colgat a l'esbojarrada per quatre grapats de terra humida, una caixa negra entrebadada, al fons de la qual hi havia el cos, ert i tot regirat per les sacsejades, d'una pobra difunta en soleta de mitja i res en el cap esperrucat i verdejant.

Va recolzar-se en una penya humida sentint la remor eixordadora de la cascada pròxima. I una gralla negra, volava damunt del seu cap fent una cridòria misteriosa en la solitud d'aquella fondalada. -Ció! feu una veu que gairebé no es sentia. En Ció va mirar la boira que passava pel seu damunt. -Ció! va sentir-se altre vegada.