United States or Western Sahara ? Vote for the TOP Country of the Week !


Les agressivitats del bosc no podien res contra la seva pell bruna i mesella, on les pues dels arns, de les argelagues i dels esbarzers amb prou feines, en esgarrapar-la, deixaven senyal: un ratllat blanquinós, talment el d'un pissarró en una pissarra. En Quimet, si tenia amics, ho devia al Caiman . El gos completava l'amo. Junts, ficats en una vall, feien bona feina.

Veritablement el desencauat, segons apariència, era en Quimet. Glapint i claquejant les dents, el Caiman feia bots formidables amb la pretensió d'abastar el conill. -Marxa! marcha, dic!... Llamp te parteixi! marxa! El càstig a tanta impertinència no es feia esperar. Un ahuc horripilant somovia l'afrau.

Es desempallegava del sarró, la brusa i l'escopeta, i partia boscos a través. ¡O belles i plaents esperes assolellant-me en els fondals de la Trencada, flairant les molses del brucater, oint els tords en l'arboçar, i veient el desesperat Caiman , rauta que rautaràs, grinyolant, esbufegant, queixalejant les arrels que no havia pogut rompre amb les ungles, i etzibant un brollador de terra humida entre les seves potes del darrera eixancarrades!

En Quimet no havia pas rescaldat les piles ni, per tant, ensarrionat la mercaderia. Fato, eines i atuells, tot restava escampat sense mirament. Guiats pel Caiman , l'atalaiaren ajaçat de boca terrosa en un gran pilot de fulles de roure. Per entre la borra del cabell apareixien les orelles de color de cera verge. Més enllanic del jaç trobaren un plat de sopes de vi, intactes.

Se les havia amb la seva mare i després amb l'àngel custodi. Ella per haver-lo concebut a salt de mata, i l'altre per la seva protecció temerària, els ajuntava en uns mateixos insults, acusant-los de la seva dissort. El Caiman , que no era pas massa beat ni escrupolós, en oir el seu amo s'agemolia sota una estepa amb un bell tremolor, acabant per fugir a quatre peus junts.

Quan la galta, el muscle i el gep se li havien emmollat en la terra fresca del catau, esventrat pel Caiman , el bosquerol es redreçava, desembrussant-se l'orella, escopint llot i eixugant-se les fesomies de rajoler amb la mànega de la camisa.

El Caiman entr

Apel·lava el Caiman , que en anar a vila havia acomiadat a cops de roc, i, tot fent camí, queia, per a no aixecar-se ja fins que el sol li burxava els ulls a través de les parpelles.

Un gos roig, bordissot, dorm enroscat als peus del bosquerol. Es el Caiman , i tanta anomenada pels seus lladronicis com per les seves empaitades als conills.

Ell i el Caiman s'esternellaven junts entre l'arrelamenta d'un suro, sota els brancatges, que els protegien de la serena. Si el temps era desapacible o amenaçador, es tiraven una sàrria per damunt i dormien angelicalment, com una damisel·la entre matalassos i edredons de plomes.