United States or Myanmar ? Vote for the TOP Country of the Week !


Entretant la neu davallava del cel a pleret a pleret, espessa, feixuga, inclement. Començ

D'un tros lluny ja va sentir la xerrameca de les dones i el patim-patam dels picadors, en mig del tritlleig dels pardals. Era un quadro alegre, una visió clara, aquell conjunt de la blancor de la roba, del moviment dels picadors, del xipolleig de l'aigua, tot enquadrat per aquell cel enorme de blavor i llibertat.

L'onada de llurs barbes s'enderrocava, hirsuta i blanca, sobre el pit; i badant l'orella resseca com una flor eixuta, bevien la meravellosa infusió. Els monjos començaren de parlar així. Lloat i gloriejat sia Déu qui cascún jorn, amb meravellosos exemples, ens invita a la perdurable alegria del cel.

I sentiren com el mentider cor-de-roca conjuminava la seva serena declaració; i esperaven a cada moment que el cel claríssim deixaria caure els llamps divinals damunt sa testa, i s'estranyaven de veure per quant de temps el càstig anava essent ajornat.

Déu del cel! Quínes onades hi havia a la gola de la claveguera! Però és que tanmateix havia plogut a bots i a barrals. El vaixell de paper dans

I el ciri seguí cremant. La seva flama vetllava els morts, l'església aterrada, els arbres trinxats; fixa, signava el camí del cel, com si volgués assenyalar-lo a les ànimes dels morts de la batalla; radiant en les tenebres, il·luminant la faç del Sant Crist, la flama del ciri, va atraure tot un esbart de voliaines plenes de gaiesa que volaven en l'aire com si dansessin seguint la cadència de la cançó que entonava sadollat d'agraïment En Jani i que se sentia, allunyant-se talment, com una tristesa que es torna melangia!

Al deixar el safaretx, que n'era de blau el cel!... que n'eren d'altes les orenetes que hi volaven!... I els plàtans del jardí, aquells tres plàtans del fons, com em miraven!... Semblaven vells amics somrient d'estimació!...

JUTGLAR Ja hi vaig, senyor, y tot seguit torno aquí ab vós, com el jutglar, aquell vell boig, que per entrar al cel de cop ab un punyal fet de llistó, cridava foll y rabiós: -Ah! ah! rosègat les ungles, diable! al dimoni menaçant com si fos un foll infant. Adeusiau, mestre dimoni.

Avui lluu al cel un trocet de lluna. Els núvols passen amb lentitud davant la claror d'argent. El pastor i en Joan ja són dalt de la roca i dos ocells han fugit, en deixondir-se amb la remor de les passes. -Miri com salto jo, sap? L'aigua sorolla i les roques són xarbotades. -Ben de cap, i al mig del gorg... sap?