United States or Mauritania ? Vote for the TOP Country of the Week !


No hi ha barber en el món que hagi tocat la cara ni la moneda de ton pare: me'n puc alabar, i això que tinc la barba forta; i tu per quatre pèls... Amb lo que et costa el barber, d'aquí a uns quants anys te podries comprar un bon rellotge de plata venturer. Per fi, quan jo torni, posarem esmena en tot, i caldrà; perquè gastem molt i no guanyem res. Aquí tot és tan car com a Barcelona, fora de la casa i el menjar. Un sello de cartes me costa quatre quartos i el rapè al mateix preu: algú hi deu traficar. Sobretot no et descuidis d'anar cobrant els lloguers amb puntualitat, i no et deixis pagar amb raons. El músic del quint pis, sempre procura endarrerir-se; no el deixis de : digues-li que ets persona manada i que no t'entens de brocs. : ara cuida't; no facis excessos en el menjar, sies diligent en obrir i tancar ben quan te'n vagis al llit. Ton pare no vol més que veure't bo i home com cal. Repetesc que lo del barret est

Si fos possible fer ressuscitar un difunt del segle passat, trobaria tan ridícul l' oficial de perruquer d'avui, pretensiós i entrometido , portant cabellera excessivament abultada i amb la clenxa al mig, sempre despentinat i sempre passant-se la pinta, cupido de criades i jugador de dòmino, com nosaltres trobaríem original el barber del seu temps, xerraire, curandero i guitarrista.

Prou que va dir-ho el barber després d'enfonsar-li la llanceta als braços: -Si no li arribem a treure aquesta sang, se'n podia fer deu pedres. Per fortuna, tot el que tenia de petit ho tenia de fort, i en vuit dies va ser el mateix d'abans.

-Genís, estic content de vós; però, vatua Judes! si no m'expliqueu pel clar el que us porta a Granollers, us ben juro que a casa no hi fareu gaires dies!... -Vaig a tallar-me els cabells- respongué el pastor amb un poc d'esporuguiment. -I ara! Per a tallar-vos els cabells, heu de fer sis o set hores de camí? Que no hi ha barber, a sant Feliu i a sant Quirse i a Castelltersol?

Si ens l'haguessin obligat, de segur que ens n'hauríem queixat de valent; mes ara que ens l'imposava la nostra propia il·lusió, ningú pensava en deixar-lo. Només en Xaneta, que era el que patia més amb el maneig del vesc i l'aigua gelebrída, on havia de pastar-lo, s'exclamava de tant en tant: -Rellamp, quin grísol s'és girat! Taia més fi que una rasadora de barber! Això és fred d'auba.