United States or Canada ? Vote for the TOP Country of the Week !


«Tal esforç se necessita, que no es concebeix sense una altra revolució en la pròpia intel·ligència i una depuració en la pròpia naturalesa; revolució i depuració que ell , sempre amic de síntesis gràfiques, ha designat amb el nom de sang nova

Xenofont i els altres generals contenen els soldats i diuen a Cleandre que allò no és res, que el decret de l'exèrcit la culpa de tot. Però Cleandre, atiat per Dexip i picat ell mateix d'haver tingut por, respon que es far

Qualsevol que sigui l'explicació, res no canvia el fet que Mistress Harris botà, mentre ell pedalej

- està- vaig respondre, tot aixecant-me: -ja que és vostre, serveu-lo. I vaig dar una passa per retirar-me. Ell, aixecant-se i agafant-me pel braç amb un accionat violent, petant de dents, va dir-me: -Escolta: quant vols? -Vull la meitat. -La meitat! va fer. -És abominable! És un robatori! -, doncs: serveu-ho tot. I vaig pujar el primer graó.

Ell estudiava la manera de multiplicar les avinenteses de conversa; però el seu superàvit de seny i de temor li desfeia de dies els projectes que havia combinat de nits.

OLIVIA , senyoria, ell mateix. Com us trobeu, Malvolí? MALVOLÍ Senyora, m'haveu ultratjat, crudelment ultratjat. OLIVIA Jo, Malvolí? No! MALVOLÍ , vós mateixa, senyora. Passeu els ulls per aquesta carta; us ho prego. No negareu que sigui lletra vostra; escriviu ab altre estil y ab altres trets si podeu!, o negueume de que aquest siga vostre segell.

Aquest esport li causava goigs i dolors intensíssims: era la seva raó d'existència. En Llucià, mentrestant, feia la viu-viu dins d'uns límits que no li havia assenyalat ningú, però que ell coneixia meravellosament. Les òrbites de marit i muller eren sòlidament establertes. Tal com vivien ara podien continuar vivint indefiniblement.

L'amo va restar més que sorprès al veure aquella mena de ralets estranys, tan revellits i ronyosos. Perquè tot el que ell era entès en pessetes de les usuals, era ignorant en matèria de numismes. -Què és això que em dóna aquí? va preguntar, tot estranyat. -Monedes antigues... Són de les úniques que tinc...

L'escrit diu que ho seran si ell no és de retorn a l'hora del desdejuni. -I ja n'és! exclam

No cal dir que en son interior renegava d'en Ramon, d'aquell revolucionari desenfrenat, que semblava complaure's en posar-ho tot en renou. Ja hi convenia, ell també, en què les coses no anaven pas com devien anar, i també se'l reservava el dret de bescantar el Govern; però què en farem, de tocar-hi res, si encara potser ho espatllarem.