United States or Botswana ? Vote for the TOP Country of the Week !


-El meu fill és allí, va exclamar la Roser plorant d'emoció, i sortí de l'aigua, com un nàufreg, dient pregàries, demanant clemència. Entre sospirs i sanglots arrib

-Quillu!... !... un gos va callar tot d'una i ruflant amb desfici va atansar-se a l'Andreu que bo i fent un sospir va exclamar: -Ja on sóc! són els gossos de cal Gabaix!... i va astorar-se en compendre que havia corregut una bella estona atiat per la seva geniada d'orat.

Colpit d'horror, vaig acostar el llum, i vaig veure que ell tenia el pols esquerre d'un negre blavenc, que sos ulls es movien dins llurs conques i que una escuma rosada cobria sos llavis. -Mestre Zulpick! vaig exclamar. No em va respondre.

¡Creu, Andreu; tu, ets un home com cal, ja ho veus, una pesseta sempre és una pesseta! -I el fill? ¿un fill no és més que una pesseta? Va exclamar la Tecla corferida pel silenci de l'Andreu, que en sentir la Tecla va redreçar-se tot d'una, s'alç

El cavall va mirar-se'l i va exclamar: -Gott in Himmel! (Déu del Cel!). Cap cavall ho hauria dit tan clar. I es llanç

-Teresa... soc jo, obre... Teresa! feu la veu d'en Magí en la solitud de la nit. -En Magí! Déu del cel! en Magí- va exclamar aterrada, recalcant-se a les parets. -Teresa! i tornava a ressonar el picador de la porta en la buidor del molí. -Obre!

-Doncs, a matinejar més que ell! -vaig exclamar. -No, an a mi no me'l pendria el parany, encara que m'hi hagués de jugar la nit. Sabeu el que faria jo?

Tant bon punt la noia desconeguda va arribar a casa la Monja feu un sospir rublert de goig. L'ambient d'aquella llar honrada i humil va evocar-li l'idea de la benaurança que gaudeixen les ànimes santificades. Presa d'una il·lusió d'infant va asseure's a l'escón i va romandre bella estona ullejant-ho tot. La Monja va dur-li una mica de llet i la desconeguda va exclamar: Mia madre!

No podia haver caigut al riu, perquè nosaltres ens trobàvem entre aquest i ell, i, per a caure-hi, Harris havia d'haver botat per damunt de nosaltres dos. Inspeccionàrem pel voltant; després ens miràrem l'un a l'altre. -Ha estat pujat al cel! vaig exclamar.

-I abans un hom no la veu, ni que sigui de pas, ni en acabat tampoc? -No. -Aleshores, cal absolutament apoderar-se'n! vaig exclamar; -això no és natural. Cal saber que cosa vol, què cosa és, d'on . -Apoderar-se'n! va fer el monter amb un estrany somriure -apoderar-se'n! I va moure el cap amb aire melangiós.