United States or Mozambique ? Vote for the TOP Country of the Week !


Últimament ja en Temme no deia res, escoltava bocabadat, i les parpelles, apesantides de son, se li abaixaven fins a mitja nineta. N'Àuria va adonar-se'n, i de cop i volta va tornar a la realitat. -Oidà, caret meu! quina hora deu èsser? Ambdós miraren a l'entorn, estranyats de trobar-se asseguts en terra sobre les nues rajoles. Tot seguit recordaren la penosa escena, i el front se'ls aombr

Abans d'ahir, en les notes de societat, li deien el distingit sportman ... El distingit sportman , el distingit sportman ... el gran poca-vergonya! -Quina desgràcia hem tingut amb aquest noi! Hi penso més estones! -La nostra única alegria és la noia. Mira que n'és d'eixerida! Amb quatre dies ha après de vestir-se, de parlar, de viure com la filla d'un marquès.

-Quina olor? pregunt

PORCIA Quina mercè li acorda la vostra pietat, Antoni? GRACIÀ La mercè d'una forca, res més, en nom de Déu!

-Marieta... au! -Què estàs compromesa? -Alça, que ja toquen, Flàvia. -Tu, apa! Quin fred! Quina xafogor! Aquesta criatura és tan viva que no viurà. El bacall

¡Quina manera d'assistir a un acte semblant! em va dir un senyor estirat que anava al nostre acompanyament. -No troba que no est

¡Per això som joves per no acovardir-nos! oi, Andreu? -I ben net, Tecla! -Voleu fam? doncs fam passareu! -Prou n'hi ha, sogra. ¿Sembla que parlant vos engreixeu? ¡quina trencaametlles n'hi ha de vós!

Viu impassiblement silenciós, sorrut, tràgic. No somriu al sol, i a les sacsejades de l'oratge respon amb brandeig d'ensunyat. ¿Quina energia o quin encís serien capaços de deixondir aquelles grandioses soques plenes de molsa i esvorancs, aquelles penyes travades per centenars d'arrels, aquelles ferestes calvícies de llécol o argila brunyides i esmolades per l'aigua dels núvols?

Ara comprenia que l'escalf de vida d'aquella dona era el confort suprem de la seva existència. Afalacs d'ella, besades d'ella, tendreses i delits sensuals d'ella, plaers mil voltes menyspreats ¡quina passió i quina recança li causaven en considerar-los fruïts d'altri! Perquè, , altres els havien fruïts, n'estava segur. Els indicis parlaven.

I sobretot, quant de Déu! Quina collita de bons pomets! Allò que era un sarau que valia deu pedres! Ai Déu meu! Totes eren hermoses!