Vietnam or Thailand ? Vote for the TOP Country of the Week !
Actualitzat: 22 de juny del 2025
No tingueu por. Ereu... -Al cementiri. Un somriure de menyspreu pass
I s'esdevingué que navegant un dia a la bona de Déu els va aparèixer una gran bèstia marina, molt estranya de veure; un broll alt d'escuma sortia-li de la boca; i com fos que ella corria fort, l'aigua feia gran moviment; i semblava que anàs de dret a ells per engolir-los. Havent els monjos vist aquesta bèstia tan espaventable i tan gran, la qual venia cap dret a ells, amb l'esgarrifosa boca oberta, demostrant que els volia devorar, hagueren gran por i començaren a cridar fort i a dir: -Siau-nos ajudable, o Déu, i feis-nos escàpols d'aquesta bèstia mala, que no'ns pugui devorar! Sant Brandan els confort
Aquests hòmens de bé parlen del poble com si ells n'estessin a cent llegües. Si venen vi, hi tiren aigua; si acanen tela, l'estiren tant com poden; si venen carbó, hi barregen pedres; si pesen, ho fan amb balances desiguals; mes no tinguin por que deixin de queixar-se mai de la immoralitat i de la mala fe del temps present.
-Quina cosa? -Ves, que la por que hi surt és el whisky ! Gairebé totes les tavernes de Temperança tenen una cambra on surt por: compreneu, Huck? -Bé, jo diria que potser sí, que és veritat. Quí hauria pensat una cosa així? Però, escolteu, Tom: ara és una hora de primera per a afanar aquella caixa, si Joe l'Indi est
Cada nit havia de fer el miracle amb aquelles quatre cordes eternament tivants entre el cordal i les clavilles; en veia l'exigència en tots els ulls, i, llavors, sol, isolat en els escenaris amples, davant el silenci que es feia al seu voltant per a escoltar-lo, devegades sentia un calfred agònic i unes vehements ganes de fugir corrent..., i pel seu magí passava falaguera la idea d'una malaltia que l'alliberés de fer els «miracles» que tothom esperava... La idea de la por anava creixent cada dia en son esperit malmenat, i ja en els darrers concerts féu una munió d'estranyeses que eren comentades com a extravagàncies d'un home de gran talent i ple d'originalitat.
Un oratjol desmaiat gemegava entre els arbres, i Tom tingué por que fossin els esperits dels morts planyent-se d'ésser destorbats. Els nois enraonaren poc, i només que en una veu que no s'afigurava, perquè l'hora, i l'indret, i la difosa solemnitat, i el silenci oprimien llurs esperits.
Escolteu... us daré el dintre de la poma. -Bé, veureu... No, Ben: traieu-vos-ho del cap: tinc por... -Us la daré tota!
Ells ens contestaren, i llur veu, dins la boca en flor, era música: «No tingueu por: seguiu amb tota segurança el camí que Déu us mostra. Estam aquí per guardar aquest pas fins el dia del jutjament, quan Déu vindr
-Apa, Joan. Ull viu! Ja portes l'esmorzar? No tindràs pas por? -Fugiu, home! El vailet havia rebut amb passió aquella comanda extraordinària. Les ànsies d'aventura que flotaven, imprecises, en el seu imaginar d'adolescent, ara es congriaven al volt d'una actuació concreta. Hi havia un principi de perill, un fons de sorpresa, la nit, la presència d'un crim inesbrinable...
Kate digué que ella era molt seriosa i reservada, i que en aquest món no tenia por sinó a l'incivil galanteig dels madrilenys. Les brusquetats no la intimidaven. Havia tirat per les finestretes del vagó pipes de fumadors insolents. Sabia com manegar-se.
Paraula Del Dia
Altres Mirant