Ell m'escoltava, rient entre carn i pell i brandant el cap en senyal d'aprovació, però de sobre se li trasmud

Igual que aleshores semblava ara també que caminés d'esma, brandant amb aires de mandra, el cos tombat endavant i el cap inclinat cap al pit, sense mirar enlloc, com si estés pensant en coses llunyanes. Que n'estava de refiat del seu parany! Que poc es recelava de trobar-lo ocupat! Era capaç de no adonar-se de nosaltres fins que ja fos dalt del turó, quan ja la nostra estratagema seria inútil.

Se'l va veure quatre o cinc passes entre la boira, tot petit i grofollut, les cames molt tortes, i eixint per sobre d'ell, l'escopeta, una mena d'espingarda per lo llarga, brandant com entena de barco al moviment del pas. Després la boira es torn

I això tampoc no ès de raó... perquè, si tinc culpes, també tinc disculpes. Vui que ho sàpigues tot, caret: tot, es i es mal. Que, si t'hai atruquejat, ha sigut brandant sota es pes de sa meua creu... perquè ja fa anys, Temme, que la tragino a espatlles macades... i ja no puc més!

Més tard passaven ells, els pescadors... fornits, colrats, amb amples calces de burrell, amb folgades camisetes blaves i mocadors virolats al coll, caminant mandrosament, brandant d'un cantó a l'altre, com si els costés d'arrossegar els esclops...

Féu seure al seu costat el minyó, i va escoltar-lo atentament, esguardant-lo amb un sol ull, tot mantenint aclucat l'altre, per davant del qual s'acarrerava el fum de la seva pipa. Acabat, brandant el cap d'ací d'all

En Temme havia anat brandant el cap en senyal de desaprovar els darrers conceptes del seu interlocutor, i aquí el va interrompre. -No, no i no! va saltar amb cert desfici. -Que sa terra us tiro més que sa mar, : vós us ho sabreu; però que vós i datros surtin que vira que tomba amb això de sa traïdoria de ses ones... no, no i renó! Això són romansos.