United States or Madagascar ? Vote for the TOP Country of the Week !


George: -Fa temps que penso manejar la perxa per canviar d'exercici. No és pas tan senzilla cosa com sembla. Remant, un hom aprèn fàcilment a fer anar la barca, però cal molt temps de pràctica, abans de maniobrar amb precisió i sense fer passar el riu per les vostres mànegues.

Vaig començar a indignar-me contra el meu company, que havia desembarcat d'aquella manera, deixant-me anar. En tot cas, no hauria d'haver-se emportat la perxa. Va endur-se'm el corrent, com un quart de milla, fins que vaig veure, ancorada al mig del riu, una barca de pesca amb dos vells pescadors asseguts. Aquests observaren que anava dret vers ells, i em cridaren que em fes a un costat.

-No puc pas! -Però si no ho proveu! Quan vaig ésser prop d'ells, vaig explicar-los la meva situació, i m'abastaren al vol i em deixaren una perxa. I ben content podia estar de trobar-los allí, car cinquanta metres més avall hauria encallat. La primera vegada de manejar la perxa, fou amb tres companys que havien d'ensenyar-me'n.

Al cap d'una mica, la meva atenció era atreta per un home que, amb un vestit i una gorra exactament iguals a la gorra i al vestit que portava jo, manejava la perxa dins una barca. Era novici en l'art, ben segur, i la seva manera d'obrar era molt interessant. No se sabia el que anava a esdevenir cada vegada que ficava la perxa a l'aigua: ni ell tampoc, no ho sabia.

El vaig veure com descendia a l'aigua gentilment, xapotejar i mullar-se fins als ossos, i em vaig tenir el riure davant la cara de llàstima que feia. Després , que vaig riure durant una estona, fins que vaig donar-me compte que no n'hi havia per tant. Jo mateix ¿no estava dins una barca, tot sol i sense perxa, sense esperança, al caprici del corrent i potser prop d'un entrebanc?

Records dels primers assaigs. El raig. George practica clàssicament. El vell barquer. El seu mètode, tot reposat i tranquil. El debutant. A la perxa. Un trist accident. Plaers de companyonia. A la vela. La meva primera prova. Raó que explica perquè no ens vam negar.

Havia conegut un jove que tingué un greu accident el dia del seu debut. Havia començat , i havia assolit un aplom meravellós. Anava de cap a cap de la barca manejant la perxa amb tanta ardidesa com traça, plantant-la al davant i corrent fins a l'extrem de popa, com si fos vell en l'ofici. Allò era magnífic, i més ho hauria estat si, per dissort, no hagués donat un pas més, distret tot admirant el paisatge, i no hagués sortit sobtadament de la barca. La perxa s'havia ben enfonsat al fons del riu, i el jove hi rest

Adés impulsava cap endavant, adés cap enrera, i sovint voltava entorn de la perxa. Ell semblava més aviat sorprès, que no indignat, a cada resultat assolit per aquelles maniobres. No trig