United States or Nicaragua ? Vote for the TOP Country of the Week !


Aquella mateixa nit deixàrem Hannover, i arribàrem a Berlin a l'hora de sopar i fer una passejada.

A mesura que passava el temps ens hi anàvem acostumant, i deixàrem el pensament, que fèiem de bon principi, d'estendre'l a terra i descordar-li la roba. Arribàrem a entendre part del que deia, i llavors descobrírem la seva segona falta.

-A dintre de què? vaig cridar jo, tornant la pregunta. De primer antuvi em va semblar un d'aquests graciosos que fan broma de tot sense tenir solta de res. -A dintre del restaurant! respongué. Deixàrem el nostre refugi corrent envers ell. Desitjàvem informar-nos més . -Els he cridat de la finestra estant- digué el senyor grassó, en apropar-nos; -però em sembla que no m'han sentit.

-Sóu un noi de bandola, malvinatge! Us cal veure la mare, em penso. -, em cal veure la meva mare; i a vós també us caldria, si en tinguéssiu. I sóc tan noi de bandola com vós. I Joe va fer un bri de somiqueig. -, deixarem anar el nen ploraire a casa seva, a veure la mare: oi, Huck? Pobra criatura! Li cal veure sa mare. Doncs que la vegi. A vós us plau d'ésser aquí: veritat, Huck?

Aleshores ens vam llevar i ens desdejunàrem. El segon dia fou tot igual al primer. Plovia a tot ploure, i, embolicats amb els nostres mackintoshes, ens deixàrem lliscar dolçament al llarg del riu, sota el nostre envelat protector. Però no vaig tenir èxit. El famós «Tant se me'n dóna, de la pluja: ja us ho diréexpressava tan els sentiments de tots, que era inútil cantar-ho.

Deixàrem la barca al pont per visitar Streatley, i dinàrem a El Bou , amb la més gran satisfacció de Montmorency.

-El que vull saber és si pot moure's o és un malendreç; car, aleshores, digueu-m'ho francament; cercaré algunes eures i testos per posar-los sobre les escotilles. Posarem flors i un envelat sobre la coberta, i ho deixarem bellament ornat. Peró si pot moure's... -Moure's? interrompia el capità. -Si aconseguim un vent propici darrera el Rogue ... -Però què és, un vent propici?

Seria capaç de bolcar! no... no... són dos quarts de sis, és hora de posar-se en camí. -Ja que ho voleu, Christel, ho deixarem per una altra vegada. Que no us plau, doncs, aquest vi? -Al contrari, senyor Kobus, em plau d'allò més, però una dolcesa plena de força. Podria equivocar-me de camí, eh! eh! eh! Vejam, Súzel, eixim!