United States or Peru ? Vote for the TOP Country of the Week !


Perquè de primer, i és la més gran garantia, els nostres juraments a la cara dels déus ens priven de ser enemics. I qui consciència d'haver-los negligit, el que és jo no el felicitaria mai.

Aquestes ànimes, que purguen encara en la ignorància de la veritat, es serveixen d'un cos viu per a manifestar-se. El mèdium és l'instrument de què es valen per a parlar als vius i per a confessar la seva desgràcia; i aleshores les nostres oracions i els nostres consells les ajuden a cercar la llum, a humiliar-se i que puguin conèixer la seva naturalesa d'esperits.

BALTASAR Me n'hi vaig, senyora, ab tota la llestesa possible. PORCIA Nerissa, acóstat. Porto entre mans una empresa que t'es desconeguda. Veurem nostres marits més prompte de lo que ells se pensen. NERISSA Y ells a nosaltres, que'ns veuran?

La neu volava al darrera nostre i de vegades fragments de glaç arrabassats pel ferro com a l'aranya estira cabells, xiulaven a les nostres orelles.

Alguna, més decidida, exclamà: ¡Massa que ho sap vostè, on són els ximples dels nostres homes! ¡Per aquí baix que cerquen la perduda!

L'ànim s'entristeix pensant lo que seria avui la societat rural, que dos segles enrera bastia en nostres afraus aquestes estacions agrícoles les ombres de les quals avui admirem, si una alenada de mort no li hagués glaçat la sang al cor. De segur que res tindria que envejar a França, Inglaterra i Alemanya.

Era un dia que jo, prudentment, i una mica apartat dels altres, sentia relliscar per la meva sang aquella torbadora satisfacció i aquella picor amable que produeix una companyia femenina. Aquesta companyia femenina era la Lluïseta. En les nostres estones de col·loqui, hi havia dies que jo no sabia què dir-li: ella tampoc podia desplegar les paraules de cap manera.

Medòsades, en un to tot sumís: -Jo per mi dic- respon -i Seutes també, que us preguem de no malmenar aquells que han esdevingut amics nostres; tot el que els feu de mal a ells, ens ho fareu a nosaltres: perquè són nostres sotmesos.

- està- respongué Christel, inclinant el cap. Quan romangueren sols, el vell rabí va posar-se a somriure. -Schmoule és viu- digué, -però els nostres vells talmudistes encara eren més vius que no pas ell; prou sabia jo que no aniria fins al capdavall: vet aquí perqué no m'he vestit. -Ah! exclam

Anaven per nosaltres, aquelles veus? ¿Què significaven els nostres nasos, en aquella ocasió, i per què calia separar-los? Aleshores tota la resclosa féu un crit i una veu estentòria féu sentir-se darrera nostre: -Teniu compte amb la vostra barca, senyors! Vosaltres, els de la gorra vermella i negra! Si no cuiteu, seran els vostres cadàvers el que retrataran!