United States or Wallis and Futuna ? Vote for the TOP Country of the Week !


Li deixem el vas de nit d'una manera que forçosament hagi de ficar-hi el nostre amic els peus a dins, l'endemà, quan se llevi, i també nosaltres ens en anem a jeure. Hi ha un proverbi anglès que diu: «Alegre com les campanes que toquen a noces». L'autor ref

Aquestes paraules de «noces», de «casament», de «minyó», zumzejaven a les oïdes de Fritz. Orchel, després d'haver acabat la seva història, estranyada de no rebre cap resposta li va demanar: -Què en penseu d'això, senyor Kobus? -De què? va fer ell. -D'aquest casament.

«Era una festa de nocesdigué la Lluna. «Cançons eren cantades; hom bevia brindant; tothom era alegre i festívol. Els convidats se n'anaren: era passada la mitja nit. Les mares besaren la núvia i el nuvi. Després vaig veure'ls tots sols, però les cortines eren tirades gairebé del tot; la cambra de bell estar era il·luminada per una làmpara. -Gràcies a Déu, tots són fora- digué ell, besant les seves mans i els seus llavis. Ella somrigué i plorà, i decant

Tom es tragué quelcom de la butxaca. -Us recordeu d'això? va dir. Becky gairebé va somriure. -És nostra coca de noces, Tom. -. Voldria que fos gran com un barril, perquè no tenim altra cosa. -Vaig deixar-la de banda a la forada, Tom, perquè poguéssim somniejar damunt ella, com la gent gran fa amb la coca de llurs noces; però... ser

La catifa ja surt fins al carrer entre un rest de testos arrenglerats. Fa bella estona que ja ha arribat la primera tafanera, una soltera prima, xuclada per l'enveja, que va a veure totes les noces sense perdre l'esperança d'una dia ésser ella la reina de la festa, malgrat viure òrfena de tota gràcia femenina.

Apaivagats els neguits, En Martí restava com enlluernat i amb el tràfec de les noces no féu cabal de sos escrúpols i sense saber com havia passat el temps, tingué el surt de l'esglai, quan la seva mare li digué plorosa atansant la testa venerable a son front. ¡Fill, dem

Arribava a ciutat per fer una munió d'encàrrecs per a les seves noces. Duia una llista de noms disposat a fer una jornada de les que el seu pare anomenava de metge. Davant mateix de l'estació prengué un auto i després de llegir i rellegir la llista va donar una adreça al xofer tot malhumorat.

Hom sentí al mateix instant com el fuet petava a fora, i Zaferi, el mosso de la masia, cridava: -En camí. Les finestres es desguarniren, i mentre l'anabaptista omplia els vasos, el vell rabí, tot joiós, va dir-li: -! Christel, quan seran les noces? Aquestes paraules desvetllaren l'esment de Súzel i Fritz. -Què en penses tu, eh, Orchel? deman

-Ja ets al dia de les teves noces- diu En Llucià. I fa esforços per contenir les derivacions d'aquesta constatació solemne. Vol dormir. El seu cos i el seu esperit cobegen un son retornador. Aquests darrers dies ha viscut dins d'un remolí vertiginós. Si pogués dormir i no despertar fins a l'hora exacta de llevar-se!