United States or Puerto Rico ? Vote for the TOP Country of the Week !


Era el 3 d'octubre de 1828: me'n recordaré tota la vida. Aquell dia jo havia començat de caminar molt de matí. Cap a les nou del vespre vaig destriar les primeres cases del poble. Daven l'aigua per l'amor de Déu: el meu capell, la meva brusa la meva camisa, estaven amarats fins a la pell. Un ventet geliu de les geleres de la Suïssa em feia petar de dents.

-Ai, senyoreta! ¡Que me'n recordaré del dia de l' Africana! ... Pensar que l'hauré coneguda a vostè... -Gràcies... -Que n'és d'hermosa! -Gràcies... -Si vostè em volgués dir com se diu... Ni a on està, tampoc?... Bueno... Quan sortim ja la seguiré... -Ai, no aniré pas a casa... Com s'acabar

ANTONI Com que crec que'ls pocs que teniu els haureu de menester, us dono els meus per si fos cas que us vinguessin ganes de comprar alguna de les futeses que veureu. SEBASTIÀ Seré'l vostre tresorer; tot seguit vindré a trobarvos. ANTONI A l'Elefant. SEBASTIÀ Ja men recordaré. EL JARDí D'OLIVIA Què faré pera esserli agradable? Què li podré donar?

En passar per davant de Datchet, va preguntar-me George si recordava la nostra primera excursió del riu i el nostre desembarc en aquell lloc, a les deu de la nit, quan tan gran necessitat teníem d'un llit. -Prou, que me'n recordo! li vaig respondre. -I el temps que me'n recordaré! Era el dissabte anterior al Bank-Holiday d'agost.

El meu oncle sempre diu que, en sabent entendre les partides del Major, no calen pas més lliçons de lectura, i que d'escriure ja n'hi ha prou quan se sap posar la firma d'un rebut. Sempre em recordaré de la graciosa escena que va passar a casa un dia que ell va venir, quan va casar-se ma germana.

Em recordaré qui sap-lo temps de la primera cacera de senglar que vaig tenir l'honor de fer amb el comte, i sobretot de la magnífica tornada amb atxes, després d'haver batut les neus del Schwartz-Wald dotze hores seguides sense deixar l'estrep.

-El senyor Quim, que s'havia estat amb les mans creuades sobre els genolls, entretenint-se en fer rodar els dits polsers l'un sobre l'altre, pren la paraula molt solemnement i diu: -Jo sempre em recordaré de l'any vint i tres.

-Vostè no ha pujat, avui! li diu l'aconduïda muller del senyor Vintró, per fer-la caure en el cas, sense dir-li expressament. -Ja me'n recordaré, ja... diu ell, fent la brometa. -Després me vindr