United States or Iraq ? Vote for the TOP Country of the Week !


Decididament hem resolt posar-hi terra entre mig. En Basi aprova aquesta resolució, perquè diu clar que li fem nosa i desitja obrar amb llibertat d'acció i que es basta sol per defensar nostres interessos. El papà, i principalment la mamà, no estan pas en situació de viatjar, però tots estem ansiosos de fugir d'aquesta terra que sembla deixada de la m

Decididament, la seva boda amb en Melrosada era una bogeria; i podem estar seguríssims que Paulina Buxareu no havia pensat mai en tal cosa. Però des d'aquella tarda els fets havien canviat. La tranquila resignació de les dues ànimes havia sofert sotragades de revolta: el que mai s'haurien confessat havia sortit a plena llum i havia estat clarament dit per unes paraules plenes d'emoció.

En aquell moment, i mentre es perdia entre aquestes reflexions, Katel va entrar: -Senyor- digué ella: -veu's aquí una cosa que he trobat en vostre capot d'hivern. Era un paper. Ell va pendre'l i obrir-lo. -Ves! ves! féu amb una mena d'emoció. -La recepta dels bunyols! ¿Com he pogut oblidar-ho, de tres setmanes a aquesta banda? Decididament ja no on tinc el cap. I esguard

Una casa a la Selva negra: la seva sociabilitat; son perfum. George, decididament, resol no restar al llit després de les quatre. -El camí que no pèrdua. -El meu especial instint. -Una companyia desagraïda. -Harris, home de ciència.

Kobus anava a exclamar: -Ah, decididament, això és massa!, però s'aturà, i digué amb vivor: -Sóc jo la rosa! Aleshores tots tres no van tenir més remei que riure. Christel i Fritz eixiren de bracet, tot dient-se: -És viu, aquest rabí David! sempre algun vell proverbi a punt per a divertir-vos. És un home excel·lent.

Fritz! va cridar, tot travessant la cortina de muralla, -galants coses t'innovaré! -Vaja... ! vaig dir-me, -encara més coses... Decididament el diable es fica en els nostres afers! Maria Lagoutte havia desaparegut. El picador i el seu camarada entraren torre endins. La cara de Sperver expressava una irritació continguda, la de Sebalt una amarga ironia.

En un parc alemany, he vist un jardiner passejar-se molt curosament amb sabates de feltre, anar a un tapís d'herba, agafar-hi un escarabat, i deixar-lo seriosament, però decididament, sobre la vorera empedrada. Un cop això fet, rest

Avançaren decididament sobre ella, i a la fi, pit contra pit, es llançaren a través de la porta oberta, i caigueren, agraïts i aclaparats, dins les ombres protectores de més endins. Aviat llurs polsos s'apaivagaren, i Tom murmurà: -Huckleberry: què compteu que en pervindrà, d'això? -Si el doctor Robinson fina, jo diria que en pervindr