United States or Papua New Guinea ? Vote for the TOP Country of the Week !
Avançaren decididament sobre ella, i a la fi, pit contra pit, es llançaren a través de la porta oberta, i caigueren, agraïts i aclaparats, dins les ombres protectores de més endins. Aviat llurs polsos s'apaivagaren, i Tom murmurà: -Huckleberry: què compteu que en pervindrà, d'això? -Si el doctor Robinson fina, jo diria que en pervindr
És la primera que he vist aquest any. -Escolteu, Huck: us la barato per la meva dent. -Deixeu-me-la veure. Tom es va treure un tros de paper i va desenrotllar-lo curosament. Huckleberry li peg
Tom estigué a punt de cercar aixopluc sota una mentida; però aleshores veié dues llargues trenes de cabell groguís penjant damunt una esquena, i les reconegué, en virtut d'aquella elèctrica simpatia de l'amor; i al costat d'aquella personeta hi havia l'únic lloc vacant de la banda de les noies. Tot seguit digué: -M'HE ATURAT A PARLAR AMB HUCKLEBERRY FINN!
-No és una diversió? digué Joe. -És una llaminadura- digué Tom. -Què dirien, els nois, si ens veiessin? -Què dirien? Si vinguessin a raure aquí, es moririen: oi, Huck? -També ho compto- digué Huckleberry; -però tanmateix a mi m'escau. No demano cosa millor. Mai no tinc tanta cosa a menjar, generalment; i aquí no poden venir i donar-li una guitza a un hom i fer-lo pertenir d'aquella manera.
-Què és, aquest aldarull? Quí truca? Què voleu? -Deixeu-me entrar! De pressa! Tot us ho contaré! -Ep! Quí sou? -Huckleberry Finn... De presa! Deixeu-me entrar! -Huckleberry Finn, tanmateix! No és un nom per a obrir massa portes, jo diria! Però deixeu-lo entrar, minyons, i vejam què cosa és aquest tribull.
Algunes incertes figures s'acostaren entre la fosca, tot gronxant una llanterna d'estany d'antiga mena, que clapava el sol amb innombrables antiqüeles de llum. Al cap de poc, Huckleberry zumzej
Quínes haguessin d'ésser les víctimes de llurs pirateries, era cosa que no se'ls acudí. Després anaren a cercar Huckleberry Finn, i ell va unir-se'ls tot seguit, perquè totes les carreres li eren iguals: li era indiferent. Es separaren al cap de poc, per a trobar-se en un indret solitari de la vora del riu, a dues milles del poblet, a l'hora favorita, que era la mitja nit.
Huckleberry s'omplí d'admiració davant la facilitat de Tom en l'escriptura, i la sublimitat del seu llenguatge. Tot seguit agaf
-Vós dolent! I Huckleberry començ
Els ulls de Huckleberry flamejaren. -Torneu-ho a dir, Tom! -Els diners són a la cova! -Tom, digueu la veritat, ara: va de facècia o de bo de bo? -De bo de bo, Huck: tan de bo de bo com mai hagi dit cap cosa en la vida. Voldreu anar-hi amb mi i ajudar-me a treure'ls? -Ja ho crec, que voldré! Voldré, si és en un indret on puguem arribar amb llum i sense temença de perdre'ns.
Paraula Del Dia
Altres Mirant