United States or Montenegro ? Vote for the TOP Country of the Week !


I en Carxofa ho era, si atenuat per una gasiveria de pagès a qui no plau massa escampar les municions, ni fer soroll en provatures. De tota manera, ell no desemparava mai la seva escopeta d'un canó, que la salabrosa humitat de les maresmes convertia en una ferramenta plena de rovell, com gitada d'un naufragi.

Agafa la escopeta l'encara al cel i esclaten dos trets, senyal de dissort, i s'encamina cap al gorg tirant altre cop dos trets d'alarma que'ls ecos repetien com si la natura volgués ajudar la veu tètrica d'auxili. Llunyanes, molt llunyanes brollen dues fogaines i després se senten dos trets i més cap enç

-Agafa-la! és ací rera la porta. Quan te caigui ne compraràs una de nova i me la tornes- va dir-li el vellet que havia deixat la seva arma a tots els pastors jovencells que li demanaven cada estiu. Amb aquella escopeta rovellada que restava rera de la porta hi havien après a tirar tots els pastors i el rector la tenia com un objecte del patrimoni de la parròquia. Era de tothom.

En el turó més avinent, no molt lluny del poble, engegava la seva escopeta en l'aire, llançant un udol de posses capaç de fer estremir els gamarussos dins les cavorques dels suros mil·lenaris. I aquest udol l'allargava, repetint-lo, modulant-lo com una crida desesperada, com un toc de sometent, fins a arreplegar la més brillant canilla que es pugui imaginar.

El català, al sentir això, tant per deixar el pavelló ben parat com per compensar als ulls de la promesa lo vellot i lleig que era amb la generositat que anava a demostrar, va dir que millor pis posaria ell i... aquí te quiero ver, escopeta .

Per això els caçadors associaven en Quimet en les grans batudes. En Quimet tenia una escopeta que sempre feia figa. Havia passat per totes les ferreries de la contrada, i, en cada una, els martells feixucs, les llimes grofolludes, els mandrins grossers, les fornals de trempar relles i la força bruta del many

-Ets tu? va fer temerosament, en veure sortir per sobre el ribàs la figura del jove, que s'acostava amb el sac a coll i una mala escopeta penjada al muscle. Malgrat la fosca, que s'espessia per instants, un llampec d'alegria va aclarir els ulls d'en Biel. -El cor m'ho deia, que et trobaria. I per això cantussejava, veies! -Doncs, mira't jo també som sortit de casa amb l'esperança de trobar-te.