United States or Grenada ? Vote for the TOP Country of the Week !


Un cop acantonats i havent emprès els bàrbars una escaramussa contra ells, avençant cap al poble, els grecs obtenen un gran aventatge: perquè hi havia una gran diferència entre fer una sortida per rebutjar un atac i resistir bo i marxant l'encalç dels enemics.

Tres milles més avall del poble, el vaporet s'atur

La fadiga de la pujada els feia estar silenciosos. El metge esguardava amb paüra dalt de la carena el poble que veia a cada respir més petit. De sobte arribaren a ses oïdes la cridòria dels dansaires i les rialles de les fadrines. -Visca l'Andreu! -Visca! -Mori el senglar! -Mori! ¡Balleu, balleu, ninetes, la dansa del senglar!

-Quines hores d'angúnia!... Al poble, totes les cares eren llargues... tots se miraven els uns als altres, sense dir res; però en ses mirades s'hi veia la tristesa, la desesperació, lluitant per rompre la crosta del gel i esclatar d'una vegada en pregàries o en malediccions...

Ja no brilla la ginesta en els penyals, ni guspireja la pols de mica en les platges, ni les cases del poble conserven la blancor enlluernadora d'un mes enrera, agrisades ara per la humitat i ennegrides a llenques pel rastre dels regalims. Me passejo amunt i avall de la platja. Els llaguts, afilerats, lligats per la popa a llurs estaques, s'inclinen cap al mar amb un posat enyoradís.

I, entre crits i esclats de joia, emprengueren tots el camí del poble.

Una grossa mentida que es titula: Pronòstics meteorològics. El nostre equipatge. Depravació dels bordegassos. El baix poble s'acobla entorn nostre. Sortim entre ovacions i arribem a Waterloo. Ignorància dels empleats del South Western en coses tan poc dignes d'interès com són els trens. Per sobre l'aigua, dins una barca. La senyora Poppets va ésser qui ens despertà, l'endem

Sols a entrada de fosc, quan els grills començaven a tritllejar i pel carrer començaven a destacar-se els blancais de les camises en l'acabament de la claror, a l'acoplar-se a l'era del Delma tota la quitxalla del poble, semblava que per un instant s'animés aquella vida, semblava que amb la nit hi entressin melangies, s'hi respiressin neguits... I la quitxalla cantava... cantava saltant, ballant, corrent d'un cantó a l'altre mentre all

-Jo l'he convocat- féu l'altre seguint-li sempre el to -amb el dret que tothom de mirar per sos interessos com li plagui i a l'objecte de tractar els assumptes pendents entre el poble i Serra-Bruna.

Primerament, que després dels déus, ells t'han posat en evidència, fent-te rei d'un gran país i d'un poble nombrós: de manera que no pot passar d'amagat res del que facis, ni bo ni dolent.