United States or Haiti ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Amb permís de vostè. -Vaya, vaya. -Endemés... sí, sí. Ningú sap com començar. A l'últim el noi, que mal que mal és el menos tonto... -Veníem per allò que li vaig dir. -Ah! bueno: me n'alegro molt. -La de casa no ha pogut venir per la ditxosa migranya, però ja ens ho hem parlat tot i per nosaltres no hi ha inconvenient.
-Sí: de vegades un... -Endemés, sí, sí: la caso. Un minyó molt conforme, miri. Treballador i tot lo que vulgui. No és perquè jo ho digui; però; vamos, per ser fuster se coneix que li han donat bona criança. La mossa ja té l'anell... ah, sí, sí; n'est
Endemés, jo no sé pas de cert quin parentiu tenia amb mi, l'oncle Ventura; però sempre li havia dit oncle. Crec que era fill d'un cosí d'alguna de les meves àvies. Després de molts anys de navegar, havia adquirit un capitalet i s'era retirat a fruir-lo a casa seva, fent de pescador, mig per afició, mig per ajudar a la rendeta i a l'estalvi.
Ara no es pensin que avui és el primer dia que me n'adono de la misèria i fragilitat humanes, sinó que ve bé recordar-se'n en l'ocasió present. L'home és esclau de ses idees i ses idees són esclaves dels fets o successos. No sé si m'explico. Ja veuran, deixin-me dir i m'entendran tot seguit. Endemés vostès per no entendre les coses! De què parlem tres mesos ha? Del còlera.
Per això en fem pagar un ral. Endemés, sí. Hi ha incrèduls que no donen fe a cap miracle. ¡Com es coneix que no han presenciat els miracles de la por! És tan gran el número de devots d'aquesta divinitat immortal, que qui no ho veu és cego, com deia Napoleon parlant de la revolució.
I així també aquest exèrcit de Tessàlia era mantingut secretament per a Cirus. Endemés d'això, don
Després d'aquesta prova de franquesa, que de ma plana voluntat els dono, crec que m'hauré fet quelcom simpàtic als lectors, i, amb aqueixa confiança, prosseguesc. Endemés, com anàvem dient, hem canviat tant, en dos mesos, la gent de Barcelona, que estem desconeguts. Ara, tot té gran importància: tots referim, com si fossin assumptos de molta entitat, les petiteses més nímies e insignificants.
-Ai pobra de mi! les dotze. Me'n vaig corrents, que encara tinc d'escumar l'olla, i no puc córrer gaire perquè em fa mal una cama, que per mi vol ploure. Endemés vagi'm a veure, que parlarem un rato i ensenyaré les coses de la noia. Res, quatre pellingus; però, escolti les coses ben endreçadetes... Oh! En quant an això, ell
Mossèn Parrell ja va cap a Sant Francisco? Ai pobra de mi, que deu ser tard! Endemés, una afició loca. Jo, filla, la veritat, vaig pensar: «-Veiam : pendrem informes...» No li vaig dir ni si ni no: m'entén? Posi's al meu puesto. Pregunto a l'un i a l'altre. Filla, tothom no té més boca per alabar-lo. I un gènit... Cregui'm: és d'allò més axistosot.
Al cap d'una bona estona l'apotecari badalla y es fa creus a la boca. Després estira les cames i, repanxingant-se, dóna un cop a cada braç de la cadira y diu: -Endemes, sí, senyor... Aquest món és un món de mones. El Senyor Nofre riu i, entre dos cops de tos, exclama: -Ejem! ejem! El senyor doctor sempre est
Paraula Del Dia
Altres Mirant