United States or Nepal ? Vote for the TOP Country of the Week !


La Quitèria era una d'aquestes dones que semblen fetes amb les miques que van sobrar quan ja eren pastades totes les altres dones del món: tenia una mica de cabell, una mica de cos, una mica de llavis, una mica mica d'ulls. Aquesta exigüitat i mesquinesa plaïen al senyor Ginjoan, com si aquell gairebé anorreament fos obra seva personal, resultat del seu misoginisme i de la seva absorció egoista.

SIR TOBIAS Y per què ha de restar amagat tot això? Per què guardes totes aquestes gracies darrera'l teló? Tens por de que se les mengi la pols, com al retrat de Mistres Mall? Per què no vas a missa ab un pas de contradança y no'n tornes ab una farandola? Si jo fos de tu, el meu caminar natural seria un contrapas; no voldria anar mai all

És llavors que els fills de família es recorden del cafè, de la tertúlia i de totes les comoditats de ciutat, i es deleixen per tornar-hi així que puguin.

Així vingué la nit, i en la fosca del món, els udols del vent tornaren més formidables; els gemecs de les campanes més esfereïdors; les teules cruixien sobre els llits plens d'insomni; totes les cases semblava que tremolessin, com si anessin a ser arrencades i llençades a l'espai. Era un soroll infernal, tot plegat, com si en la fosca, un ribot gegant fes encenalls de la crosta del món.

Calia també atendre un conjunt de circumstàncies que realçaven la bellesa de la figura: el fons del mar, on els contorns se diluïen i mullaven; l'atmosfera d'aquell dia cendrós, que harmonitzava totes les entonacions dintre una gama freda... I això era precisament lo que més engrescava la meva imaginació, lo que havia de donar a la meva tela cert caràcter original que la distingiria dels treballs gastats de taller.

I aquí uns xisclets i uns alarits que trencaven el cor, perquè totes les mares dels nois de cinc anys es miraven el mort com a propi, encara que tinguessín el seu allí mateix bo i sa. Amigo de Déu! Comença un burgit, uns crits i un soroll... No hi ha res més natural.

-Quines hores d'angúnia!... Al poble, totes les cares eren llargues... tots se miraven els uns als altres, sense dir res; però en ses mirades s'hi veia la tristesa, la desesperació, lluitant per rompre la crosta del gel i esclatar d'una vegada en pregàries o en malediccions...

-Fritz- em va dir amb un aire solemnial, -ets un savi, has estudiat qui sap les coses que jo no en conec ni la primera lletra; doncs ! aprèn de que un hom l'erra cada vegada que es clava a riure d'allò que no entén. No és pas sense raó que anomeno aquesta dona la Pesta Negra. En totes les terres del Schwartz-Wald, no pas altre nom; però és aquí, al Nideck, on sobretot se'n fa mereixedora!

La senyora Buxareu em tractava amb un aire proteccionista, com solen fer totes les casades que encara tenen un peu en el verger de les il·lusions. Era una gran conversadora. No em cost