United States or Nicaragua ? Vote for the TOP Country of the Week !


Llavors Sotèrides de Sició diu: -No som pas iguals, Xenofont: perquè tu vas a cavall, i jo m'esbufego qui-sap-lo per portar el meu escut.

-, el brètol!... en lloc de romandre a la porteria, passa tot el dia de Déu sacsejant la pols dels vells pergamins de la família. Va i pels prestatges de la Biblioteca; sembla una ratota. Aquest Knapwurst coneix tota la nostra història millor que no pas nosaltres mateixos. Ell que te'n amollaria de coses, Fritz. En diu cròniques, d'això!... Ah! ah! ah!

Però, mira que és inaudit! Un armari més! I deies que no t'apressava, i que et podies esperar. Quina criatura! Lola no ha sentit cap més paraula. -Vina, diu amb veu estàtica. -Ja és aquí! Te l'ensenyaré! I gairebé defalleix, enternida: és el monument predilecte de la llar!

Mentrestant Xenofont envia a cercar Cleandre, i li prega d'obtenir-li permís per entrar dins els murs, a fi d'embarcar-se al port de Bizanci. Cleandre arriba, i diu que amb prou feines l'ha pogut obtenir; que Anaxibi diu, que no és convenient que l'exèrcit estigui vora les muralles i Xenofont dins; que els Bizantins estan dividits en faccions i es són hostils els uns als altres.

-La impietat d'aquests grans polítics i d'aquestes distingides plomes , que vostè diu, és tan mentida com ho ser

-Pse! -féu en Xaneta. -Ja veurem. Per de moment sóc de parer d'amagar-nos. Convé que en Llambregues no ens conegu; que no sépigu qui el gorda es parany. Es meu pare, que va córrer sa guerra carlina, sempre m'ho diu: ses forces amagades fan una bella por. Un cop es parany restu ben solitari, amb es foc i s'arbret, sa basarda s'hi alçar

L'Adelaida arrabassa l'embolcall de les mans d'En Llucià. Hi ha una adreça que diu, amb totes les lletres: «A l'Il·lustre Senyor D. Lluci

-Si les mosses reien, era que estaven alegres... i a mi ningú m'ho diu tens de fer això o tens de fer allò... o tens de fer el de més enllà... perquè quan un home és home... ho és... I alanta!

Finalment, tenint-ho tot endegat, va començar, amb les mans junyides i la testa decantada, com una comare que conta alguna cosa a sa veïna: -Sabreu, primer de tot, senyor Kobus, que tenim un cosí a Bischem, un anabaptista com nosaltres, i que es diu Hans-Christian Pelsly; és el nét de Frentzel-Dèbora Rupert, la que era germana d'Anna Cristina-Carolina Rupert, l'àvia de Christel, de part de les dones.

Seutes, que el sent parlar, pregunta al coper què diu; i el coper li ho diu, perquè sabia el grec. I llavors tothom vinga riure. Mentre continuava el beure, entra un traci duent un cavall blanc. Agafa un corn ple, i diu: -Bec a la teva salut, oh Seutes, i et regalo aquest cavall, muntat en el qual podràs perseguir i aferrar a qui vulguis, o retirant-te no temeràs l'enemic.