United States or Mozambique ? Vote for the TOP Country of the Week !
I heus-vos aquí que s'atansa el Sant dels Sants, clement i convidador. Una fumarada blanca... quatre sacerdots, que branden encensers... Sota tàlem, un tabernacle amb dotze grans copons d'or... i, a darrera, el senyor Bisbe amb els seus acompanyants, que porten la crossa, la mitra, els sants Evangelis i el coixí. Tots aquells caps tremolaven, però, de santa emoció, no d'espants terrenals.
¡Quina manera d'assistir a un acte semblant! em va dir un senyor estirat que anava al nostre acompanyament. -No troba que no est
-Com s'entén, Katel! ¿No t'havia avisat, quan vaig venir a cercar els obrers, que romandria a fora alguns dies? -Sí, senyor; però és igual... Estar-se sola a casa... fer la cuina per una sola persona... -Sens dubte, sens dubte... Ja ho comprenc... he sortit de test. Però, una vegada cada quinze anys, no és massa. Vaja, aquí em tens de retorn: cuinaràs per a tots dos. I ara, Katel, deixa'm.
-Quan el senyor Kobus voldrà- respongué la feixuga muller, tot asseient-se. -A la vostra salut, fills meus! digué Christel. -Jo, penso que tantost el fenc sigui entrat...
Però era que la pobre mare creia que no es tractava sinò d'una il·lusiò infundada de sa filla i ignorava del tot les secretes entrevistes, les mútues confessions i promeses. Qui anava més ben orientat era el metge, el senyor Reguera.
-Molt bé, senyor Kobus, molt bé; a les vuit eren a casa.
El mort és portat altra volta al carruatge. Formen la comitiva dos mitges fortunes, on hi van els íntims del finat parlant de política i del preu del tocino fresc. Una hora després tot ha conclòs, i als tres dies ningú es recorda de la llunyana existència del senyor Ventura. Ell. -Doncs, ja que li agraden els clavells, n'hi puc donar un esqueix. Ella. -Ai, gràcies!
JUTGLAR La follia, senyor, fa com el sol: volta el món; lluu per tot. Me doldria pel vostre amo que estés ab tant boja companyia com molt sovint hi est
Tot dient això, Knapwurst semblava greu, recollit; un pensament tendre feia tremolar dues llàgrimes en sos ulls. Pobre geperut, estimava els que havien tolerat, protegit sos avantpassats. I a més, deia la veritat, les seves paraules eren d'un seny pregon. En vaig romandre d'allò més sorprés. -Senyor Knapwurst- vaig dir-li, -heu après, doncs, el llatí?
-Perdoni, senyor... ¿Vol dir que aquest noi se pot casar? -Casar? -féu el metge amb un pam d'ulls. I ara! Qui pensa en aquests disbarats? -Es que es tenen paraula amb la meva filla... -Alabat sia Déu! ¿No veieu que est
Paraula Del Dia
Altres Mirant