United States or Lesotho ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Es inútil- digué Fritz, -no hi aniré; tinc altres afers. -No hi anireu? féu Katel, tota sorpresa; -en tindran poca de pena, senyor, Christel, Súzel i tothom!
La pobre Katel ho feia amb la millor intenció del món: em burxava una mica per a esperonar la meva ardidesa; però aleshores ¡no en va semblar poc de confosa empallegada i astorada, d'haver maltractat aquell gran personatge que ara veia allí, greument instal·lat davant la taula, duent un witchura verd dragó, amb gira de gibelina! Ah, senyor Furbach!
Per això sempre dic: «-Coses de justícia? Ai, Déu nos en guard.» Què es pensa? Estava d'allò més bé. Vaya! Tant, que com va morir l'àvia -Ai Senyor!
L'Andreu havia posat tres piles de monedes damunt la taula del despatx i quan el senyor Celestí va entrar-hi amb un posat afectuós, l'Esparver bo i signant els diners va exclamar: -Senyor metge, estem en paus! ¡Aquí té l'any passat, aquest any i l'any vinent! El metge va esguardar-lo amb atenció. L'Andreu anava brut, miseriós i estripat, tenia la cara transportada per la son i la fadiga.
-Ah! et reconec- va dir l'homenic. -Sí... sí... ets ben bé tu... Quan parles sembla que vagis a engolir-te la gent de viu en viu. La porta va obrir-se, i el gnom, tot aixecant la seva llinterna envers mi, amb una ganyota estranya, va saludar-me amb un: Wilkom, her docter (benvingut siau, senyor doctor), que semblava voler dir: -Un altre més que se n'anir
-Del tot, senyor Kobus- digué l'anabaptista, una mica embriagat; -la nostra religió és una religió de pau, però temps era temps, quan jo estava enamorat d'Orchel, sí -Déu m'ho perdoni! hauria estat capaç de batre'm a cops de falç per haver-la. Gràcies al cel, no ha calgut escampar sang. M'estimo més no haver-me de fer cap retret.
-Si... d'un ram que va dur de Barcelona per a la mamà... La Nieves era llesta i pressentí vagament quelcom del que passava. Son front clar i pur s'acolorí d'una veladura rosada que hi muntava sempre que rebia una viva impressió. Només digué: -Tot ahir tarda vaig esperar-te... -El senyor Reguera se m'endugué a passeig... -Sempre el senyor Reguera! Ja te vaig dir que no te'n fiessis...
En fi, és allò... -Katel! -Què mana, senyor? -Surto; me'n vaig a pendre l'aire: cal que faci una bella caminada. Però... tornareu a migdia? -Em penso que sí. En tot cas, si a la una no he tornat, despara la taula: ser
Alguns dies més tard, veient el vell senyor en plena conval·lescència, vaig voler tornar a Friburg, però ell em preg
En tant les noies pugen; els nois ensopeguen, els joves callen i no troben les capsetes de cerilles, i el vell rondina. Però lo pitjor és que els que ja han vist el pessebre, baixant i no comptant amb els que pugen, ensopeguen a mitja escala. -Què no hi veu? diu el que puja. -No, senyor; com que és fosc. -Vaya un fàstic! Llum! I comença un coro general de: -Llum! llum! llum!
Paraula Del Dia
Altres Mirant