United States or Ethiopia ? Vote for the TOP Country of the Week !


He perdut la voluntat... -Vostè m'ha de creure a mi... i res més. Aquesta tarda, a dos quarts de sis, al bar del «Siglo»; vostè far

OLIVIA Si lo que vostra senyoria me de dir és la seva cançó de sempre, us asseguro que és per mi tant ingrata y enutjosa com el lladrar d'un c

La setmana de Henley s'aproximava, i remuntaven el riu nombroses barques d'aquella mena; unes que anaven soles, i d'altres que remolcaven cases flotants. De mi puc dir que tinc veritable horror per aquestes barques, com penso que n'hi sentiran tots els bons aficionats al rem.

També ell se dolia ara amargament d'haver resistit al regateig d'unes poques dobletes. ¡Què més volia, bèstia de mi, exclamava, -que començar a explotar la veta del senyor , ja que la d'aquells ximples d'esparracats filava com una seda!

A sis?... i tant rebregada com és?... -Ah, ... fugiu la mi senyora!... A l'hora de la mort en tingués!... -Deixa-la estar!... que no veus que fa cara de dejuni?... la viva, noies, la viiivaaa!... I la professó anava passant carrer amunt.

-Ah! afegí l'excel·lent home, tornant a venir, -no t'oblidis de tirar la teva pellissa per aquí damunt. En acabat, davallà. Mai no he sabut fer-li resistència al vell Gedeon; des de la meva infantesa que ell obtenia de mi tot el que volia amb una inclinació de cap o un moviment d'espatlla. Vaig vestir-me, doncs, i no vaig trigar a seguir-lo a la sala gran.

És clar que ella sentia per mi una admiració sincera; però quina llei d'admiració! La tia Paulina ¿era un ésser despreciable?

-Aquest no és bèstia; és un amic que va amb mi. -Sempre en teniu una al pap per dir. -Al cap d'all

Ah, senyor oncle! No és lo que a mi més m'apena l'espectacle d'aquestos valldepedrencs, regirant-se irats contra el senyor que, en lloc d'emparar-los, els agraviava. Encara és això un símptoma biològic, digne d'ésser tingut en compte, per quant revela en ells un cert grau de vitalitat que els fa posar la m

Me deixondo de les meves cabòries, i m'adono de que estic palplantat, i amb un braç en l'aire, precisament al davant del treballador d'unes sastresses, que s'estan rient de mi descaradament. ¡Bona fila devia ser la meva, allí, dret, accionant, de segur, com un somnàmbul!... Fujo avergonyit, entrebancant-me amb les meves mateixes cames i perseguit per la tabola d'aquelles noies, que xisclen de divertiment i em diuen, a crits: ¡Passi-ho , que cauen gotes!