United States or Cook Islands ? Vote for the TOP Country of the Week !
Malgrat que assolim els nostres desigs, mai no vénen revestits de nostre grat. En poques paraules: Ethelbertha no semblava adonar-se del meu neguit, i, en tenir jo de fer-li'n esment, vaig dir: -Mira, perdona'm, però aquesta nit no em trobo el mateix... Ella digué: -I ara! No havia notat cap diferència! ¿Què et passa, doncs? -No t'ho puc ben dir; fa algunes setmanes que m'ho sento venir.
Escolteu el que em va dir la Lluna. «Fa anys, jo era a Copenhaguen. Vaig sotjar per la finestra d'una cambreta pobríssima. Pare i mare eren tots dos adormits, però llur fillet era despert. Vaig veure que les florides cortines d'indiana es bellugaven, i el noi va guaitar enfora. Creguí, a la primeria, que mirava el rellotge de Bornholm, llegat de l'avi. Era alegrement pintat de roig i de verd, i tenia la puput al cim, pesos de càrrega feixuga, i el pèndol amb son disc de llautó resplendent que anava endavant, i endarrera: «Tic tac». Però no era pas això, el que ell mirava. No: era el torn de filar de sa mare, que estava sota el rellotge. Era el més estimat tresor del minyó en tota a casa; pero no gosava tocar-lo, o l'haurien tustat damunt els nusos dels dits. Hores i hores, mentre la seva mare filava, podia mirar el torn, i espiar el fus vertiginós i la roda que xiulava: això li feia venir pensaments al seu estil. Oh! Només que ell gosés filar amb aquella roda! Pare i mare dormien: els mirà, mir
«En les ordinàries vies de l'existència, amb quínes delectables emocions no mira l'ànima jovenívola cap endavant, envers l'anticipada escena d'alguna festa! La imaginació treballa dibuixant imatges rosades de gaubança. En la seva fantasia, la voluptuosa adoradora de la moda es veu entre la multitud festívola, contemplada de tots els contempladors.
-No, mira, est
El vent entrava per la porta i feia moure les teranyines que penjaven de les bigues, i alçava una pols blanca que jeia damunt les lloses fredes. -Que fas aquí, bacaines? -Ola, Ton! Mira, esperant en Magí, que no sé què li passa; va atrafegat... Sé pas que li passa, no est
Arribant enfront del retrat d'Edvigia, la semblança del qual amb la jove comtessa m'havia colpit en la meva primera visita a la Biblioteca, va aturar-se i va dir-me amb posat solemnial: -Veu's aquí la que havia de tornar per al conhort i el perdò!... Bé doncs! ha tornat!... En aquest moment, és a baix, vora del vell. Mira, Fritz, la reconeixes? és Odila!
Se redreça gallardament, s'encara amb mi, i, posant-se una maneta estesa damunt dels ulls com per preservar-se'ls del clar de la lluna, em mira atentament. Est
-Jo també, perquè veig que aquí no hi ha la vida. Sentades en els sillons hi ha dues dones disfressades. Són primetes, parlen baix. Un jove amb el barret a l'orella i una gran tufa de cabells que de tant en tant ell aixeca, se les mira d'un tros lluny. -Si ser
El senyor Batista és un d'aquells que se sap quants anys tenen sapent quants galls han menjat durant la seva vida. Any per gall. El ramat que ara es mira ja se l'havia mirat mitja hora abans, però en tots els altres no hi ha vist un cap que li agradés tant com un d'aquest. -Veus, Quima? diu a la seva senyora. -Fem-nos portar aquell, que en mon concepte és millor peça que el de l'any passat.
-Què et passa? -Res!... mira... Ja t'ho diré- féu amb un gran misteri desitjant dir-ho tot per veure si desfogant-se, se li desfeia aquell nus que li apretava el cor i li escurçava el respir. I com la vegada que va provar de dir-ho al seu marit, va esgarrifar-se de vergonya i es torn
Paraula Del Dia
Altres Mirant