United States or French Polynesia ? Vote for the TOP Country of the Week !


Potser que et pensaves que pledejant-els-hi a tort i a través uns drets que, justos o injustos, els vénen disfrutant de pares a fills per espai de cents anys, encara t'havien de portar sota tàlem. -Mira, Dolors, no m'acabis d'exasperar. ¿És a dir que no seré jo lliure de defensar lo meu, com qualsevol altre fill de mare?

-Mare de Déu, ¡quin tràfec hi ha en aquesta casa! -Mira, Munda, agafa el plumero i passa'l una mica per aquests mobles, que estan que s'hi pot escriure. Miquela, vés a escombrar l'escala i frega els poms amb una mica de blanc d'Espanya. Ai, tinc un cap com un bou! -Mare, ¿em deixa anar al terrat a fer volar l'estel? -Vés all

-Gaspar, són coses que les has de tractar amb la teva consciència. No ho : tu veuràs; tu diràs el que et convé. -Mira, Ignasi: estic desesperat... -Gaspar, un cristi

La molinera va girar-se i va dir tot allunyant-se i alçant a cada pas la veu a una nena que la seguia amb un infant al braç: -No vinguis així, no! treu la coforra i el bavosai al nen i posa-li la safalina i arrecona el crossi de l'entrada i salva aquelles peres que s'estan gabanyant. Mira de deixar la porta ajustada que els de can Brixa han de portar grana per moldre.

-No, no és gall dindi- féu ella. -Mireu que bellament fa anar les cames i que test es manté! És el meu menut! Al capdavall no és pas tan mala cosa, quan hom se'l mira amb aquella atenció. Cuac, cuac! Veniu amb mi, i us conduïré al món i us presentaré al corral de les oques; però romangueu-me sempre ben a la vora, perquè ningú no us pugui trepitjar, i tingueu compte amb el gat!

Avui és la jove del noi gran que la treu. La Clàudia mira el món com un desert i la vida com un mar furient sense un areny que l'empari. Ella tenia els bous i la carreta i els mobles. La Rosa aquells papers que li deix

Llavors Quirísof li diu: -Véns al punt. Cal pendre la posició; perquè l'exèrcit no queviures si la posició no és presa. Llavors deliberen, i preguntant Xenofont què priva d'entrar-hi, diu Quirísof : -Aquell passatge que veus, és l'únic, i quan algú prova de passar per allí, fan rodolar pedres daltabaix d'aquell penyal que el domina: i qui és atrapat, mira com l'adoben.

Ell mirà, distret, riu enllà. -No per què... -Perquè es un home de dues cares! exclam

La Clàudia va quedar-se espalmada i obrí els ulls amb un esfereïment de boja, i, plena d'angoixa, va dir amb un prec enternidor: -Pelat, diga'm què vós dir! -, mira; res, no en facis cabal. -Pelat, per Déu t'ho demano ¡no em deixis amb aquest corcó!

En Llucià, en els seus brevíssims instants de reflexió, mira l'Adelaida com un ésser especial i incomprensible. Successivament la troba simpàtica i odiosa.