United States or Belgium ? Vote for the TOP Country of the Week !


Perseguit per aquesta dèria, vaig tirar pel primer carrer sense caràcter, sense fesomia, amb les botigues descolorides i les façanes borroses, com una via oberta d'alguns anys per a comunicar una part de ciutat amb l'altra.

-No'n res... res... No més falta la seva parella... Ara vinc de tirar partas ... Si haguessin pogut entrar a Roses.. o a Barcelona... Però, ca!... -No desconfieu, home!... -Ai, senyora, és el noi! I no pogué dir res més perquè el plor l'ennuagava...

La darrera vegada vaig estar-me miolant per allí fins que el vell Hays va començar a engegar-me rocs, tot dient: -Gat del diastre! així és que li vaig tirar una rajola per la finestra; però moixoni! -Ben segur. Aquella nit no vaig poder miolar perquè la meva tia em sotjava; però aquesta vegada miolaré. Escolteu, Huck: què és això? -No és més que una paparra. -On l'heu arreplegada? -Al bosc.

-No ho han sentit!... i torna a tirar un altre roc. Els borrallons queien damunt els arbres, els pallers i l'era i la teulada; queien silenciosos i restaven flonjos com si tinguessin por d'aixafar-se els uns amb els altres.

-No passem s'arada davant des bous- va respondre en Temme amb aire greu. -Quan sàpiga què voleu de mi, us diré es meu pit. Per ara només us veig venir, però encara no ben de cert cap a on penseu tirar. ¿Voleu deixar s'art de sa pesca? -, Temme: de grat i per força. No puc partir-me a trossos i èsser a s'hora en mar i en terra.

SIR TOBIAS (baix a sir Andreu) Vaja, sir Andreu, no s'hi pot fer res. Aquest cavaller vol tirar un cop, al menys, per mantenir la paraula; diu que segons les lleis del duel, això és necesari; però m'ha promès, ab paraula de cavaller y de soldat, que no us far

Com que li semblen fer-ho amb calma, mana, amb un aire d'ira, als senyors perses que el volten, de posar-se també a tirar dels carros. Llavors es pogué veure un exemple de disciplina.

Malgrat els seus intents, en veure's fermat de tal manera i en sentir la presència dels tres homes que se li anaven a tirar al damunt, va disposar-se a la defensa; i, foragitant de si el maleït enginy, va plantar-se a l'entrada de la palanca com si volgués barrar-ne el pas. Esperonat per la dolor, sentia un regirament de tripes que li llevava el seny, fent nàixer dintre seu instints de fera.

Un arcadià, Aristas per nom, menjador terrible, enviant a passeig això de tirar bocins als altres, empunya un pa que feia ben tres quènics es posa la carn sobre els genolls, i sopa. Serveixen a la ronda corns de vi, i tothom els accepta. Aristas, quan el coper amb el corn arriba a ell, diu, veient Xenofont que ja no menjava: -Dona'l a aquell- fa -que ell ja est

Aixó augmentá la estima que vers ell tothom sentia y 's feu en tot lo poble general lo crit de admiraciò que 'l tendre noyet ab tanta justicia s' anava guanyant. Lo diable ne tinguè esment y volguè tirar á terra aquest renom, valentse de sas malas arts qu' ell creguè de bon éxit jugantlas contra un infantó de pochs anys y desprevingut.