United States or Zimbabwe ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Ja els has dat les targetes? ¿Ja els has dat targetes? diu el seu pare... allò... volentse'n mig burlar, però en realitat tot content. -Jo no en tinc... -Ni jo... -Ja els en donaré!... I el noi comença a repartir unes targetes brutes que diuen: « Entrada del dador al obrador de Juan Pi ». El senyor Vintró les tenia molt temps ha, sense saber d'on les havia tretes: tot ve un dia que fa servei.

Aquestes traspuaven pels carrats finestrons de les corts i per la gran boca de la pallissa, d'on eixia un cabiró aguantant una forma imprecisa que a mi va semblar-me un ocellàs noctàmbul. El Cerdà, indiferent a tota suggestió, familiaritzat amb les ombres i amb els averanys, va empènyer la porta forana, només ajustada.

-No, no em repliquis- va fer en Biel: -tota la culpa és meva. Tota, tota, tota!... Quan jo vaig sortir de presidi, no n'havies d'haver vist ni l'ombra, de mi. Me n'havia d'anar lluny, ben lluny, a unes terres que no sabessin d'on venia, ni qui era, ni el que havia fet.

Jo et veig avui a tu amo del poder i de la contrada de Cirus, conservant per això el teu propi governament: veig que aquesta potència reial, de la qual Cirus s'havia fet una enemiga, és al contrari una aliada per a tu. Essent així, qui és tan boig que no vulgui ser el teu amic? Però encara et diré, més, d'on me ve l'esperança que tu voldràs ser amic nostre.

-Vull dir amb tot això que jo em crec sense fanatismes davant tots aquests trencacolls de canvis i revolucions. Sóc de parer que es produeix un gradual millorament dels homes, a través de temps benignes o de catàstrofes, i crec que aquest millorament obeeix sobretot a què els homes, o molts d'homes, clamen en llur esperit, com Jesús va ensenyar: -Vinga a nosaltres el Vostre regne. I aquell millorament no sabem d'on ve ni on va perquè estem governats pet forces transcendents o subconscients, més poderoses que no pas el nostre seny: i en cada època molts dels que el volen propagar el perjudiquen i molts dels que el volen combatre l'acceleren i arrodoneixen. Però els paradissos terrenals no han existit ni existiran mai més, d'enç

Una paraula és llançada a l'esperit, i ell, sense altra intervenció de la consciència, pot començar la seva tasca. El verb fa prodigis. -Lola s'adormí pregonament i plaentment, i cap a la matinada, en aquells somnis de ninfes delicades i optimistes que s'esvaeixen com les boirines de l'alba, tingué una visió clara i amable de la seva alcova, la mateixa alcova de cada dia, però feta opalescent, dolçament lluminosa, com una cambra d'encís. D'on li venia aquell nou prestigi a l'alcova? En resseguí les parets una per una i reconegué, encara que una mica volatilitzat en claror, tot l'aparellament habitual: solament -i vet aquí la clau del misteri- a la paret quarta hi havia, inconegut, un armari. Qui havia portat allí aquell armari? Era caigut del Cel com la pedra de la Kaaba, o creat allí mateix per les fades matineres? Lola no ho podia endevinar, però un amor estrany i infinit es desvetll

-I abans un hom no la veu, ni que sigui de pas, ni en acabat tampoc? -No. -Aleshores, cal absolutament apoderar-se'n! vaig exclamar; -això no és natural. Cal saber que cosa vol, què cosa és, d'on . -Apoderar-se'n! va fer el monter amb un estrany somriure -apoderar-se'n! I va moure el cap amb aire melangiós.

-Un conco de trenta sis anys enamorat d'una noieta de disset! quina cosa tan ridícula! es deia. -Vet aquí d'on venien els teus encaparraments, Fritz, les teves distraccions i el no tocar de peus a terra, de tres setmanes a aquesta banda.

(Nota de l'autor) Aquest treball figurava en el volum «Proses bàrbares» d'on l'hem tret per encabir-lo aquí. El brau Busqueta es trobar

Molt me doldria que's perdés el meu discurs, car a més d'esser fet ab força galan traça, m'ha fet passar Déu sab els treballs per apendremel de cor. Amable damisela, no'm refuseu lo que us demano, perquè'l més xic desdeny és matzina per mi. OLIVIA D'on veniu? VIOLA No gaire més de lo que he après, y aquesta pregunta no entra en el meu paper.