United States or Croatia ? Vote for the TOP Country of the Week !


Seràs un desgraciat! -em deia ell- i jo li responia: ¿Que ho ha estat vostè amb la mare que no era rica? -Gran escàndol. ¡Això és faltar al respecte. no tens món! i fins un altra baralla no ens dèiem res. Jo, francament crec que amb l'amor no s'hi poden fer jocs. L'amor és massa gran i la vida és massa curta. Pel poc temps que un home és a la terra cal restar-hi com un cavaller!

No tornar a casa amb un pomet de roses el dia de Sant Jordi, feia, en temps de nostres pares, home de molt poc més o menos: avui ens passem d'allò més maco sense les roses de Sant Jordi, sense comptar els que es passarien del sant lo mateix que de les flors.

MALVOLÍ Creume, no sóc boig; això és la veritat. JUTGLAR Vaja, no creuré mai a cap boig que primer no li vegi el cervell. Vaig a cercarvos el llum, el paper y la tinta. MALVOLÍ Jo t'ho pagaré com poc t'ho penses, Jutglar. Vés, corre.

Jo, pobre de mi, em sentia més vil que ningú, però no sabia com dir les meves misèries, i plorava plorava, deixant que les llàgrimes parlessin per mi. I la processó torna a posar-se en marxa. Miserere, miserere nobis . Mentrestant roncava sota terra un tro pavorós, profund, poc perceptible. Ah! la terra estava ferida de mort. Ja els peus no s'hi afermaven amb confiança.

Assegut, fumant, amb la visera de la gorra sobre els ulls, ens havia escoltat sense badar boca; i, quan li vaig tocar el botet, s'aixecà, va encaminar-se calmosament cap a la porta, i, abans d'arribar-hi, s'aturà, va entregirar-se a mirar-me, i va dir, a poc a poc i reganyosament: -Jo t'he donat el permís perquè puguis complir el teu vot, Marianna: era un dret ben meu.

-Poc que en fasses cas, de l'Andreu... és molt manefla!... Post-hi a jugar que amb tant com diu, pel cap baix els en canar

Cinc dies després, a l'arribar a l'estació els vailets de Torre-guillera, amb greu sorpresa hi varen trobar al senyor vell i a la nena... el quefe, prou els donava conversa, però ells li contestaven poc... La nena estava trista, el senyor malhumorat. Vingué el tren, s'hi embarcaren i se'n anaren, deixant l'andén llis i pelat, ple d'una vaga tristesa.

M'imaginava aquestes coses, i d'altres de semblants, que m'estarrufaven el cor de satisfacció i redoblaven el meu desig d'estar en possessió del tresor. Però un cop vaig ésser al carrer Neuhauser amb el fato a l'esquena i el garrot a la , un cop es va tractar de pendre el camí del castell, poc creuríeu, senyor Furbach, l'empallegat que em vaig trobar.

En efecte: ningú hagué esment del que havia passat, i, poc a poquet, vingué l'estiu i, amb ell, altra vegada l'hereuet Banyoles, que ja semblava un home. El senyor Regera vigil

Semblaven edificis amb rodes, i es diria que eren més apropiats a l'estabilitat que al moviment. Però ben que es movien, baldament que poc a poc, i atravessaven per Girona a corrues, fent trontollar les cases. Segurament n'hi havia que vitjaven durant setmanes com les naus, fent escala en hostals i fermes per a anar mudant el bestiar.