United States or Finland ? Vote for the TOP Country of the Week !


I mentre feien camí, veieren un gran aucell, molt lleig de veure, el qual ha nom grif. Semblant era que vengués de lluny, contra la nau, i rabiós, que pareixia que els volgués devorar. Havia nom grif per ço com era meitat aucell i meitat bèstia. Tenia la boca oberta i els ulls oberts, i bufava. D'on, els monjos a l'abad amb gran temor digueren: -Pare, com ho farem, que semblant nos és que ve una mala bèstia alada per devorar-nos? L'abad els diu: No hajau temor de res. Déu ens ser

Amic Fèlix: Veig que us la passeu tal qual, i me n'alegro. Nosaltres, els que nos hem quedat a Barcelona, la passem molt tristament, en efecte. Som molt pocs, i així és que a penes se troba ningú pels carrers. L'explanada est

La mare. -Nois, nos en haurem d'anar, que són les deu. La mare. -Vamos, passi-ho . I vostè? Vàries veus. -Bona nit.-Boranit.-Estigui bo.-Estigui bona. -D'aquí a demà.-Si a Déu plau. Coro general. -Bona niiiiiit! És un altre vespre. Al mateix siti. Els mateixos personatges. Ell (cremadís). -Però no em negar

Encara no havia girat las espatllas, los pescadors alsaren un crit de sorpresa y esglay: tots los peixos que hi havia dins de las barcas, saltant y botent, tornavan á la mar salada. Pare Salvador, pare Salvador, llavors cridaren desesperats los pescadors, miréu, tots los peixos nos fujen. Pobres de nosaltres! Ah! es que 'us havem enganyat! Perdonéunos!

Així és frase molt significativa la de: «Avui fulana no ha anat al passeig de GràciaAixí, quan se diu un dijous: «Aquesta tarda nos veurem», ja s'entén que es vol dir: «En el passeig de Gràcia». Els demés dies, a iguals hores, la reunió és numerosa per dos motius, especialment, l'un molt singular. Va començar algú a anar-hi a passejar per ser siti agradable i no trobar-hi a ningú.

-Déu nos en gord de gaire, Pau maco- va saltar en Vadô Set-trossos. Quan sa galliassa ha de peonar, un hom deixa d'esser persona per convertir-se en un nirvi de ses seues cames. Apa! estira i arronça! Sinó que et veig sa clenxa tan ben partida des clatell, te pendria per una molla vincladissa més aviat que per un engrescamiones.

-Miri, senyora Lungarda: sinó que en aquestes coses una no s'hi deu ficar, jo ho he dit des del primer dia; perquè, el vespre abans d'ajeure's, a mi la cara d'aquest bon senyor no m'agradava gens; i l'endemà, quan me van dir que estava malalt, vaig dir: -Vet-aquí: ara, si jo els digués lo que ahir estava pensant, no em creurien. I li juro, tan cert com estic aquí, que mentre m'estava despullant se'm va ficar al cap que no estava conforme. Més: que el vaig sentir tossir tot espussant-me, i vaig dir entre mi: -Déu nos en guard, però em sembla que tenim senyor Ventura per pocs dies. Jo no com no ho veien, aquesta gent ¡Si se n'anava com una candela cap per avall! I en un cos que necessita fortalèixer's van i li treuen sang i el debiliten... Què vol que succeeixi? (Més baixet) Ara, això és un parlar entre nosaltres: així que va pujar el metge, que jo vaig ser la primera de veure'l, que expressament m'estava al repl

-Jesús Redemptor, Jesús Salvador. -Jesús, Vós sou la salvació i la vida eterna. Els qui creuen en Vós no moriran eternament. -Jesús, que heu pujat al Calvari per unir-vos a nosaltres, ajudeu- nos a pujar al Calvari per unir-nos a Vós. -Jo em confesso amb Vós, pare de misericòrdia. He pecat, he pecat! Tothom es picava el pit. Alguns confessaven llurs pecats en veu alta.

Si els almogàvers nos veien! I si ens veiessin embabiecats davant del Cafè espanyol, d'Espanya, o del Suís, les nits que hi fan cremar una dotzena de llums de gas, quina ganyota ens farien!

¿No s'havien burlat mai, vostès, d'aquelles poblacions que, com a gran cosa, nos feien saber que estaven molt alegres perquè els havia arribat tropa i confiaven que els diumenges la música militar tocaria en la plaça? -Quina diversió! dèiem amb escani. ¡No com ningú pot trobar gust en semblant cosa!