United States or France ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Com és que duus sempre a sobre la clau del pis? -M'agrada poder entrar silenciosament, sense que em calgui trucar. Recordo que ja als setze anys duia aquesta mateixa clau. No l'he abandonada mai més. Vols creure que, si per atzar no la trobo en el meu portaclaus, tinc un sobresalt? -Doncs, mira; t'haig de dir que causa molt mal efecte.
A mi m'agrada veure lluquets i esca, cogulles, tartranes, rems, ciutadeles i balls d'En Serrallonga per poder dir amb gust: -No n'hem de fer res, de tot això. ELS MANAMENTS DE LA LLEI DEL POBLE S
Poc m'agrada... mira, aquí te direm Mariagneitta, com sa morta, perquè hi tens una retirada, oi Monja? -I ben pensat, Tem; Mariagneitta!... -I que vôs assé? -Anar a l'art, homo que vòs que fassa?... sempre as meu costat! afegí la Monja estranyada de la pregunta. -Aixís vos assé artista!
Però ella me va fer un paper tot fred. No em va respondre sinó: «-Veurem... si per cas...» Que jo, amb el meu gènit, que no m'agrada veure patir un pardal, l'hauria agafada, que no sé què li hauria fet. Però no em toca ni de prop ni de lluny, i vaig pensar: «-Ja t'he dit lo que devia: ara, per tu faràs.»
M'agrada de debò anar assegut a la barca i sentir-me remolcat lentament, fora de les fresques profunditats, per anar a raure a noves sinuositats del riu, de torbs riolers, o, ben altrament, desaparèixer del món i esperar, mentre grinyolen les negres portes, que la llum passi en febles raigs per llurs escletxes fins que el riu apareix bell i somrient en tota la seva amplària.
I això era tan cert, que es va ocórrer a moltíssims, els quals se van trobar amb una concurrència forta; però, com cada u d'ells ha procurat apartar-se tot lo possible dels altres, i com ningú d'ells va a lluir ni a avergonyir als demés amb son exterior, quasi bé no s'adonen de què tanta siga l'afluència de passejants, i cada u diu en son interior: -M'agrada venir aquí perquè no hi ha gent.
-Eh, eh, Fritz- em deia, -veu's aquí el que se'n diu una gentil matinada d'hivern. -Sens dubte, però una mica crua. -M'agrada el temps sec, a mi; això ens refresca la sang. Si el vell pastor Tobies tingués l'ardidesa de posar-se en camí en un temps com aquest, aviat no se'n cantaria gall ni gallina de tot el seu reumatisme. Jo somreia a la punta dels llavis.
Era ella, era Berta, serenament recolzada en la barana. -On vas? li digué. -Tampoc vols dormir? -No. No puc. He sentit com obries el balcó, i he vingut a veure què et passava. -No res. Gairebé cada vespre surto una estona a orejar-me. M'agrada.
Jo no he nascut insensible als atractius de la naturalesa. No, senyor. Molt al contrari, m'agrada la bravesa del torrent, l'ímpetu de ses aigües bramadores; me complauen els diversos graus de color verd que a la vista presenten les airoses espigues del blat tendre, els pàmpols de la vinya entre oliveres i els quadros d'hortalisses, i encara, encara!, me sento l'ànim penetrat de melancolia, si a la silenciosa vesprada, all
Paraula Del Dia
Altres Mirant