United States or Niger ? Vote for the TOP Country of the Week !
«Us daré una pintura de Francfort», digué la Lluna. «Vaig mirar un edifici, de preferència. No era pas el lloc de naixença de Goethe, ni la vella Casa de la Ciutat, on a través de les finestres són obirades les banyes dels bous un dia rostits i donats al poble per la coronació de l'emperador. No: era la casa d'un veí, la que jo mirava. Era pintada de verd i molt senzilla; ran a la cantonada del carreró dels Jueus. És la casa de Rothschild. Vaig mirar a dins per la porta oberta. L'escala era brillantment il·luminada: hi havia lacais que tenien a la m
Jo també volia cridar; però, de la manera que sol resultar en un somni pesat, el meu pit s'esfreixurava, els músculs de la meva gargamella es dilataven, sobrepassant tal volta els límits que la bona emissió de la veu reclama, i no podia produir sinó un xiscle sord, semblant al d'una serp espantada. I mentrestant gambejava de quatre grapes, xipollejant, fugint de les llumenetes fosfòriques que brillaven en l'aigua, i que, en la meva terror, me feien l'efecte d'ullets horribles, trets a espiar-me per l'abisme, que se'm volia dragar. Donava voltes... havia perdut l'orientació de la barca... m'encaminava cap a on sonava trepeig, amb l'esperança de trobar algun company; i, quan el trepeig s'apagava, m'estemordia, creia haver errat el camí, tirava per altres indrets, i, per totes parts m'eixien al pas les fantasmes d'aquella nit infernal, obligant-me a la retirada. Per fi, entre el brogit, m'arrib
Els generals aproven aquest parer, i li demanen que els guiï; però ell afegeix: -Prepareu-vos i espereu, que jo, quan ser
Harris i jo tinguérem la gran debilitat de creure que George sabia el que es deia: és a dir que tres joves respectables, «sense posició ni influència», i gens experimentats en coses de neteja, podrien rentar al Tàmesis, amb una mica de sabó, llurs vestits de franel·la. George va insistir molt que prenguéssim roba de recanvi i una gran quantitat de petites coses.
Perquè entre sentar-se i allò de: «nos en haurem d'anar»; «diumenge hem de dur tal cosa»; «ei, tanca bé!»; «no et descuides pas res?» s'acaba la tarda, i abans d'arribar a mig camí, comença a dir: «Ja voldria ser a casa.» Suposem que ja hi és. Ara li torno a preguntar: Quin gust hi troba, a anar a fora? -Jo l'hi diré: el meu pare... -No ho agafi tant per amunt. Vostè ¿com és que hi va?
Ens trobàvem tots quatre George, Guillem Samuel Harris, Montmorency i jo asseguts dins la meva cambra. Ens hi sentiem sense esperit, i, en conseqüència, força inquietats. Harris ens cont
Jo, primerament, vaig preguntar per la família. No hi havia novetat. Un dels nois, el petit, estava una mica malalt; però a mi em vingué de nou que no sortissin a rebre'm ni la Maria de la Mercè ni la Lluïseta. I dels altres nens no cal dir res, perquè eren a casa els avis. Mentre dur
Jo seré un pallasso de circ, quan sigui gran. -Oh! De bo de bo? Ser
En veure el meu Lieverlé, vaig fer un crit; jo que salto a terra, m'hi abraono, l'embolcallo dins el mantell i arribo aquí. Estava fora de test! Sortosament els budells no n'eren atacats. Vaig recosir-li el ventre. Ah diable! udolava!... patia!... però al cap de tres dies, ja es llepava: gos que es llepa, gos salvat! Ei, Lieverlé, ¿te'n recordes? Això fa que ens estimem nosaltres dos!
Antoni, retribuhiu com cal eix cavaller, car, al meu parer, li deveu moltissim. ANTONI Y us devem, per sempre més, el nostre afecte y el nostre més franc desprendiment. PORCIA Ben pagat es qui content resta. Jo estic content d'havervos deslliurat y per lo tant per ben pagat me dóno. Mai mon ànima ha estat més mercenaria que avui.
Paraula Del Dia
Altres Mirant