Vietnam or Thailand ? Vote for the TOP Country of the Week !

Actualitzat: 22 de juny del 2025


La porta es va obrir i el gros i honrat Tobias Offenloch, amb la llinterna de ronda en una , i el bastó a l'altra, el tricorni damunt la nuca i la cara tota riolera, tota espandida, aparegué sota el brancal. -Salut, honorable companyia! digué. -Però ¿què hi feu aquí? -És aquest animal de Lieverlé, digué Sperver; -estava fent un aldarull... Imagineu-vos que s'ha enfurit contra aquesta paret.

Hauria donat tots els vins de França i d'Alemanya per a ballar una altra vegada el treieleins . Com canvien les idees d'un hom en tres mesos! Christel, assegut d'avant la finestra, amb el gran capell damunt el bescoll, la cara radiant, el colze damunt la taula i el fuet en sos genolls, mirava el sol magnífic del defora; i, tot pensant amb les seves collites, deia: -... ... és un bon vi!

Vaig posar-me de cara a l'aparell, a la part davantera de la barca, sostenint-me en un garfi, amb una actitud que feia endevinar agilitat i vigoria. També vaig arreglar-me els cabells, deixant-me caure un rull sobre el front, i vaig adoptar una expressió graciosa i un gest decidit, el qual, segons m'han dit sempre, m'escau d'allò més.

No deu esser lluny d'aquí. DUC Busqueulo vós, y en tant els esturments comencin la cançó. Si alguna vegada estimessis, recòrdat de mi en tes dolces penes; perquè tots els enamorats són igual que jo: en tot, inquiets y volubles, llevat en honrar a tothora la cara imatge de sa estimada, T'agrada la cançó? VIOLA Dolçament ressona all

En aquell moment Tom s'estremí de cap a peus, perquè son esguard caigué damunt la cara estòlida de Joe l'Indi. Aleshores la multitud començ

Per espai d'uns quants dies, a la primeria, quan vaig venir a viure a ciutat, ella em semblava ofegosa i soliua. Per compte de turons i verdes boscúries, només hi havia en mon horitzó que canonades de xemeneies. No tenia ni un sol amic, i en aquell indret ni tan sols hi havia la cara d'un conegut per a dar-me el bon dia.

Els vells entrants a la rectoria que, per respecte al senyor rector, aparentaven abans fer bona cara a en Biel, havien anat davallant a la fossa; i els dos o tres que ara quedaven, ja no eren ni tu ni vós. I tampoc ho era el mateix capellà, que, atuït per les xacres, amb prou feines tenia habilior per a fer les pràctiques menys carregoses del seu ministeri.

Quan en llur cara es dibuixava un somrís, jo també somreia; quan s'esforçaven a contenir la rialla, també feia jo els possibles per a contenir-la; i fins hi afegia, de tant en tant, un petit cloc-cloc de satisfacció, com si fos percudit d'un dard espiritual que als vulgars mortals escapava. Em considerava, senzillament, molt hàbil, operant així.

Me vaig parar en aquell patró que havia atalaiat amb una criatura a coll durant el perill. Estava dret, mut, girat de cara al mar, fits els ulls amb aqueix esverament reposat i ombrívol que sol deixar una llarga dolor. El seu fill menut, amb un bracet li voltava la cama, recalcant-s'hi, amb el caparró acotat a la cuixa, mig adormint-s'hi. Després d'una estona l'home s'esparvill

-Tanca els ulls de part de fora i obre'ls de part de dins i recocia el darrer replec del teu cor: vès si hi trobes una senyal de penediment pels compromisos contrets amb mi i que avui hem refermat... ¡No m'enganyis, que t'enganyaries a tu mateixa!... No n'hi trobes cap? -Cap, ni un. -Dónam les mans i mira'm a la cara. -Ja et miro, més quasi no et veig.

Paraula Del Dia

fregàvem

Altres Mirant