Vietnam or Thailand ? Vote for the TOP Country of the Week !
Actualitzat: 22 de novembre del 2025
Se li assegué al costat, i prenent-li les dues mans, amb les quals escondia son plor, tal com se fa amb un nen a qui es vol afalagar, li digué, amb sa veu clara i reposada: -Don Eudald: miri'm a la cara! El pobre home obeí maquinalment. L'altre continuà: -Vostè m'ha tingut sempre per un eixelebrat, per un busca-raons, fins per un descamisat, però crec que mai m'ha tingut per un embustero.
Anava afaitat de cara, i es deixava el pel sota les barres com una mena de collar. Tenia les celles grosses, ajuntades, negres com sutge, i solia guaitar de reüll amb un mirar que enfosquia l'aire.
Ben aviat les puntes de les herbes altes es retallaven damunt sa cara de bon vivant, una veritable cara de Silenus, empurpurada i coronada de pàmpols. Finalment, desaparegué, i amples vels daurats l'embolcallaven en els abismes. Les tintes grises de la nit envaïren el cel; alguns estels tremolaven ja damunt els massissos ombrívols de la boscúria, dins les pregoneses de l'infinit.
El recaptador, amb la cara empurpurada, i els tres pèls rogencs que es redreçaven damunt la grossa testa calba, esperava que tothom fos al lloc, fent veure que llegia el seu registre. A la fi, es gir
I el comte, immòbil amb el cap alt, el coll allargat, la boca oberta, les nines roents, semblava compendre el que li deia aquella veu llunyana, perduda, al mig de les afraus desertes del Schwartz-Wald, i no sé quin goig esglaiós resplandia en tota sa cara. En aquell moment, Sperver, amb una veu plena de llàgrimes, cridà: -Comte de Nideck, què feu? El comte va caure com a llampat.
Lloat sigui el Cel, per haver-vos decidit avui. -Si, Christel, aquí em veieu- digué Fritz donant una encaixada a aquell home excel·lent: -la idea de venir se m'ha acudit tot de sobte, i veu's-me aqui. Eh! eh! eh! Em plau de veure que aneu fent bona cara, Christel. -Si, el Cel ens ha conservat la salut, senyor Kobus. Es el bé més gran que puguem desitjar, beneït sigui!
Les molles d'ulls, o les que tinguin algun defecte en l'hermosura de la vista, podran usar ulleres, tenint molt cuidado de mirar descaradament als homes, gràcia que dóna cert aire de vencedor d'Àfrica. El mateix de l'edat anterior, portat amb algo més de descuit. A primera hora del matí senta molt bé el vel a la cara i el llibre de missa. És de gran moda tenir una filla de quinze.
La seva cara, molt vermella, manifestava una gran indignació. George fou el primer a recobrar la seva sang freda. -Parla! cridà. ¡Parla i digues si ets viu o mort! El cap de Harris: -No feu el ximple: Estic segur que ho haveu fet amb premeditació. -Què és, el que hem fet? exclamàrem nosaltres. El cap de Harris: -Això de fer-me seure ací. És una broma ben estúpida, ben idiota.
-Ho hauríeu fet, Tom? digué la tia Polly, amb la cara il·luminada de daler. -Digueu-ho, ara; ho hauríeu fet si us hagués passat pel magí? -Jo... bé, no ho sé. Això ho hauria fet malbé tot.
No portava gec, i, a pesar de la frescor del temps, duia les mànegues de la camisa atrossades als colzes, reganyant uns braços revinguts, colorits de vermellós pelussam. En aquella ocasió es veia que la vanitat se li era ben emmusteïda; però va aguantar el xàfec a cara d
Paraula Del Dia
Altres Mirant