Vietnam or Thailand ? Vote for the TOP Country of the Week !
Actualitzat: 22 de juny del 2025
Hi va arribar tremolant com la fulla a l'arbre. Ell pensava trobar una cara coneguda; però feia pocs dies que els Buxareu havien canviat de minyona, i sortí a rebre'l una mossa castellana que no havia vist mai.
I, quan la mànega s'allunyava dels sardinalers, ell es redreçava i deia, com avorrit: -Bah! total res! Altres manifestaven iguals sentiments amb diferents expressions de rostre. En aquell estat de tensió, els bonys de les ànimes sortien a la cara.
SIR TOBIAS Vaja, vaja; quietut, quietut, Se l'ha de tractar ab dolcesa; deixeume fer... Com us trobeu, Malvolí? Què tal? Vaja home, no us acovardiu; planteuli cara al dimoni, Considereu que és l'enemic del llinatge humà. MALVOLÍ Sabeu lo que us dieu? MARIA Veieu com s'ho pren si se li parla mal del dimoni? Déu faci que no estigui embruixat! FABIÀ Porteuli els orins a casa una curandera.
Si és dolent, el veuran aixecar-se de la taula de mal humor, posar cara de gos a tothom, queixar-se del govern, de la criada, de que els seus xicots l'atabalen...
En mig d'aquestes angúnies va recordar-se del sarró, que el captaire li havia tirat a la cara i que havia caigut al marge de la carretera. Segurament contindria una bona provisió de rebostalles, que podria aprofitar; i qui dies passa, anys empeny. Calia, doncs, apoderar-se'n.
La jove mare, com esperitada va apretar el seu fill contra son pit febrós li munyí llet en la boca oberta, i en la cara de l'infant se barrej
Tot plegat, aquell eixam de mosses traspuava una mena de pobresa i de tristor... Perquè més trista i pobra encara que la robeta que duien, era la cara que feien... cara de dolor i misèria, com de criatures pobretes de ciutat vella que han de viure tancades, encongides sense prou aire ni prou sol. Jo vaig preguntar a un home de per allí: -De qui és aquest enterro?
Fritz! va cridar, tot travessant la cortina de muralla, -galants coses t'innovaré! -Vaja... bé! vaig dir-me, -encara més coses... Decididament el diable es fica en els nostres afers! Maria Lagoutte havia desaparegut. El picador i el seu camarada entraren torre endins. La cara de Sperver expressava una irritació continguda, la de Sebalt una amarga ironia.
Curt de vista, sense ulleres i arrupit al vetllador, treu la llengua i clava tatxes un sabater mort de son. Nostramo fa mala cara, i la bombeta pitjor. És de nit, fa un fred que pela, no passa una ànima i plou. En un plat de cou-dinar hi ha en remull un rosegó, i entremig de les pastetes, trist, magre, eixalat i coix, un pardal novell pidola en contínuo tremolor. Ja deixa l'home el martell, ja fa grunyir lo nyinyol, ja estiraganya lo cuiro, ja agafa lo brunyidor, atacona que atacona solemnement silenciós. A los peus hi té un gibrell ple de cendra i sense foc. Entra el fred per les escletxes i amb lo fred va lo terror de vent, xàfec i llampecs i terratrèmol de trons. Nostramo se tira enrera, baixa el cap i torç lo coll, i deixa caure los braços que est
Per això en Jan no en tenia prou amb la lectura dels poemes dictats pel mestre; no se'n sabia acontentar d'aquelles pàgines amoroses... necesitava quelcom més directe i immediat, li calia acostar-se a l'ídol, venerar-lo cara a cara, fer-lo objecte personal de la seva adoració. -Si pogués veure'l! Si pogués conèixer-lo!
Paraula Del Dia
Altres Mirant