United States or Turks and Caicos Islands ? Vote for the TOP Country of the Week !


-No, no se'l menja: no ho crec; però pot haver-lo matat- digué l'avi Mundet. ¡Maleïda béstia! L'hem de pelar. Alerta! Vosatros dos, amb es rems, procureu clavar-li alguna cama a sa roca; jo mentrestant, m'hi faré a grapissos i li giraré sa caputxa. Apa!

Polícrates d'Atenes s'aixeca i parla alliçonat per Xenofont: -Veig aquí present, oh soldats- diu -Heraclides: el qual ha rebut el botí guanyat amb les nostres fatigues, l'ha venut, i ni a Seutes ni a nosaltres ha dat el que n'ha tret. Ho ha fet córrer i ara se'n gaudeix ell. Si tenim gens de senderi, l'hem d'agafar; perquè- afegeix -aqueix home no és traci, sinó grec que malmena grecs.

-Huck, sempre havia pensat que l'hauríem. És massa bonic per a creure-ho, però l'hem hagut, verament! Escolteu: no badoquegem per aquí; esquitllem-nos cap a fora, Deixeu-me veure si puc alçar la caixa. Pesava unes cinquanta lliures, Tom podia alçar-la matusserament, però no pas traginar-la com convenia.

-Bona l'hem feta! ¿Que tens por com la mainada? La Gràcia, esperonada per la dèria de lluir-se com a coquessa, va deixar-la, i la jove no podent sofrir el silenci, que li feia sentir el rau-rau amb tota claredat, va baixar a la cuina tota arrupida. La Gràcia va fer un xiscle tota esglaiada. -On vas? Que ets boja? Mira que et pots morir si fas disbarats. -Calla, no cridis. No puc estar tota sola!

No hi ha un pam de net! -Ah! dissimuli; me'n vaig a dins, perquè ve un amic del meu senyor, que li tinc de donar un recado. -Vagi en nom de Déu. Vaja, que diguin el que vulguin; antes hi havia més vergonya. -Que pren la fresca, senyora Tecla? -Ai! Déu me la guard, senyora Ignasieta. He tret el cap una estona i l'hem feta petar un xiquet amb la senyora Marieta, que estava sola.

(Nota de l'autor) Aquest treball figurava en el volum «Proses bàrbares» d'on l'hem tret per encabir-lo aquí. El brau Busqueta es trobar

D'aquí endavant no tinc de callar-me'n cap: al pa pa i al vi vi i qui no li agradi que ho deixi. Entre tantes coses com tinc d'agrair-te, una d'elles, la unió del poble, l'hem de conservar a tot preu, per a defensar-nos dels polítics enc que sigui a escopetades.

Tota la nit hi he estat somniant, en aquest maleït espanyol d'ulls tapats que venia a haver-se-les amb mi cada vegada! Mal llamp l'arbori! -No, que no l'arbori! Cal trobar-lo i trobar la pista del diner. -Tom, ja no l'haurem mai. Un hom no sinó una avinentesa d'arreplegar un munt com aquell, i l'hem perduda. Em sentiria bastant aclotellat, si l'hagués de veure a Joe, ça com lla.

Ara que sou amics nostres, i que gràcies a nosaltres i a l'ajuda dels déus domineu aquest país, ara ens traieu d'aquest país, el qual heu rebut de nosaltres que l'hem conquerit per la força. Perquè tu mateix saps, que els enemics no són capaços de treure'ns-en.

I la primera vegada que la boca de l'infant es va descloure per somriure, la torre del Barbut va veure's sotragada per un davassall de joia, seguit d'una tirallonga de sanglots i una mar de llàgrimes del pobre pare. -Ara pla l'hem feta bona! va exclamar la vella. -Ves per què has de plorar! I en Biel va respondre, solemnialment, bo i assenyalant en l'aire: -Penso en ella!