Vietnam or Thailand ? Vote for the TOP Country of the Week !
Actualitzat: 24 de juny del 2025
No sé com ho podem aguantar. Comprenc que ens planyis, i t'ho agraeixo molt, perquè veig que, entremig del bullici en què vius, encara et recordes de ton desconsolat amic i S. S. que se'n va al cafè de Cuyàs. -B.
Però Paulina pensa, de seguida: -Tota la vida t'has sacrificat per ells; la teva persona no ha estat mai per a tu: ha estat per als altres; les teves llàgrimes han plorat la dissort d'altri; les teves paraules han aconhortat la tristesa dels altres! I t'ho agraeixen? ¿Es recordaran de tu, quan et moris? És que que no tens dret de respirar l'aire amb els teus pulmons?
Altrament seràs la riota de tothom, perdràs tots els teus drets i tu, l'hisendat més fort del terme de Vilablanca, et veuràs reclòs dins una trista cel·la i subjecte al passament, que els teus marmessors vulguin donar-te. Algú pla que riuria. No, no m'aixarparan, jo servaré.
Arribava fins al morro de l'egua encirat, furient, espantós. -Et dic lladre!... sents? ¡et dic lladre! lladre!!... Apa, fica'm a la presó! ¿No ho feres amb el pobre fadrí extern de can Barrot? Botxí! En Bóta era vell i magristó, mes ple d'agilitat agressiva. Brandava els punys, i feia molinets amb els seus braços llargs i durs, brunzents com unes batolles.
-Amb tot- diu -et demana que hi vagis, a condició que t'embarquis amb ell. Xenofont pren comiat dels soldats, i entra a Bizanci amb Cleandre.
El pare hi assentí. -Sí, perque no m'especta pas fer-ho, a mi... I tampoc és just que ho faci el mitjancer, si un dia o altre se n'ha d'anar de la casa... L'hereu féu un bleix profund i digué lentament: -Esta bé: me casaré... Digueu-me amb qui... -Això tu, fill meu... Tria la que et sembli; prou saps el que ens convé... L'hereu, abatut, gir
-Això vindrà. Jo i tothom. Després et diré de quina manera. Ara com ara, la Roseta ensenya a llegir, dos cops a la setmana, als vailets d'una masia, i all
-On vas, desgraciat? ¡et jugues el teu esdevenidor! li crid
El vell David portava son gran capot castany, de colzes lluents; un casquet de vellut negre li cobria la part posterior de la testa calba, i alguns cabells grisos voleiaven al seu entorn; la seva cara beguda i groga, solcada d'innombrables arruguetes, tenia un posat somniós, com al dia del Kipur . -Que no et vesteixes? li deman
Malgrat que assolim els nostres desigs, mai no vénen revestits de nostre grat. En poques paraules: Ethelbertha no semblava adonar-se del meu neguit, i, en tenir jo de fer-li'n esment, vaig dir: -Mira, perdona'm, però aquesta nit no em trobo el mateix... Ella digué: -I ara! No havia notat cap diferència! ¿Què et passa, doncs? -No t'ho puc ben dir; fa algunes setmanes que m'ho sento venir.
Paraula Del Dia
Altres Mirant