United States or Tuvalu ? Vote for the TOP Country of the Week !


-. , hi ha gent allí dins, em sembla. Val més deixar-ho estar. -Deixar-ho estar, ara que jo abandono tot seguit aquesta terra per a sempre! Deixar-ho estar, i potser mai no ha de presentar-se'm una altra avinentesa!

Així és frase molt significativa la de: «Avui fulana no ha anat al passeig de GràciaAixí, quan se diu un dijous: «Aquesta tarda nos veurem», ja s'entén que es vol dir: «En el passeig de Gràcia». Els demés dies, a iguals hores, la reunió és numerosa per dos motius, especialment, l'un molt singular. Va començar algú a anar-hi a passejar per ser siti agradable i no trobar-hi a ningú.

Contra aquesta suposança, En Lluci

L'altre. -Ah! ¡Aquesta escalforeta retorna! Toca un quart de nou. -Senten? diu el senyor Quim. -Avui tot el dia va desballestat. Al Pi toca un quart de nou: jo vaig amb el rellotge de Santa Maria i tinc les vuit i dotze... -Jo vaig i tinc les vuit i tretze. -Jo avanço, perquè tinc les vuit i disset... Crac... crac... crac... tothom tanca el rellotge. La rebotiga queda en silenci.

SEBASTIÀ Sols puc donarvos mercès, estimat Antoni; mercès y res més que mercès. Sovint els grans serveis se paguen ab aquesta moneda sense curs, però si ma fortuna fos tant gran com el meu desig, altre paga tindria vostra solicitut. Què farem? Visitarem els monuments antics de la ciutat. ANTONI Esperarem a demà, senyor; val més que cerquem allotjament.

JUTGLAR Y què'n penses tu d'aquesta doctrina? MALVOLÍ Jo tinc una idea molt enlairada de l'ànima y no admeto aquesta doctrina. JUTGLAR Adéu; quédat per sempre en les tenebres. No creuré que tinguis enteniment fins que sostindras el parer de Pitagoras y et guardaras de tirar ni a una becada per por d'expropriar l'ànima de la teva avia. Adéu. MALVOLÍ Senyor rector, senyor rector!

Recordo haver llegit una lamentació de Chateaubriand sobre aquesta amor irracional i fantasiosa dels antics llegidors, la qual, segons ell declara, l'havia cohibit fins al punt de no atrevir-se a modificar una mala disposició de comes, d'una frase. Això ja em sembla força exagerat; però, anem, aquesta amor és ben d'agrair per part dels autors, i les seves exigències mereixen algun respecte.

Aquí Sant Brandan, amb humilitat graciosa, demana-li com havia nom i de quin ordre monàstica ell era estat ans de fer aquesta penitència. El solitari respongué talment: -Mon nom és Pau; i jo de ma minyonia enç

I, amb aquesta protecció, ¿què cosa hi ha que no puguin esperar? Però aleshores aquests pensaments n'eren lluny, del meu cor. L'endemà, havent-me despertat cap a les set, vaig sentir el fullam com tremolava a la part de fora.

És clar que independentment de la orientació estètica aquesta superació havia estat assolida, per exigència intuitiva, en temperaments genials de qualsevulga escola: anotem a Catalunya pàgines com les de La Fineta de nostre gran Ruyra. Però L'Abrandament no solament és un cas pur, sinó un cas deliberat. És en aquest sentit que L'Abrandament és una fita.