United States or Taiwan ? Vote for the TOP Country of the Week !


A la cara de Tom s'hi esvaí la preocupació. Obrí son gec. Son coll de camisa estava sòlidament cosit. -Dolentot! , ja podeu tocar pirandó. Estava segura que havíeu fet el plaga i havíeu anat a nedar. Però us perdono. Tom: em fa l'efecte que sou una mena de gat escaldat, com diu la gent... i millor del que sembleu, per aquesta vegada.

Deixem ara la senyora Buxareu, i diguem alguna cosa de la germana d'en Víctor. En parlar d'aquesta donzella voldria que una absoluta fredor guiés les meves paraules. Això ho dic per algunes coses que més endavant han de ser comentades en aquesta història.

Aquesta y moltas altras tradicions se contan del mateix pare Salvador, entre ellas n' hi ha un' altre digne de ser recullida que, si be te certa semblansa ab la de Sant Eloy, no deixa de ser per bonica, sinó pél enginy, per la senzillesa que tota ella respira. Es la que segueix á la present.

»Aquesta nit un taüt fou conduït en un carruatge fora de les portes de la ciutat: no el seguia ni una ànima. Havia estat un suïcidi: el de nostre pobre heroi, pintat i menyspreat. El cotxer era l'única persona del dol: no hi havia ningú més, si no és la Lluna. El suïcida fou abandonat al recó del cementiri, sota la paret.

El cric-crac del fuet se sentia al lluny, pels camps; els pollancs, els camps, els prats, els matolls, tot corria al llarg del camí. Fritz, amb la cara esbadocada i els ulls adreçats al cel, pensava en Súzel. La veia anticipadament, i a aquesta sola idea sos ulls s'omplien de llàgrimes.

VIOLA Igual que a vós, la pasió martirisa l'esperit del duc. OLIVIA Teniu, porteu aquesta joia en recordança meva; no la refuseu, que no us cançar

-Ah, quina monada, si vostè hagués vista!... I que de seguit m'ha preguntat per vostè... Me sembla que, si a vostè li interessés, no hauria de fer més que allargar la ; prou vaig conèixer-ho aquell dia... ¡Quina llàstima que ja estiga compromès!... -I com per ell sol, amb recança, afegí:-Aquesta que hauria fet lluir la casa Banyoles !...

La naturalesa és el millor mestre, i als gossets sembla que els va aquesta mena d'estimulants. En el que jo penso és en la bicicleta. I ell digué amb animosa disposició: -, col·loquem, doncs, totes les que puguem retrobar i confiem en la Providència. En retrobàrem onze. En fixàrem cinc a un costat i sis a l'altre, i mitja hora després la roda era al seu lloc de bell nou.

En un o altre sentit, tothom havia experimentat l'especialíssima commoció que el contacte d'aquella naturalesa privilegiada produïa en qui tingués ànima, i fins en molts que semblaven no tenir-ne o tenir-la de suro. Però en ningú aquesta impressió havia sigut intensa i transcendental, si en diferent sentit, com en don Eudald i la Montserrat.

I sobre aquesta sentència la porta de la saleta es va tomar a tancar. Al segon dia la figura va anar prenent major plenitud de forma. Al tercer dia encara més. Quan, l'endem